CASES D´INTERÈS

Cal Manxot

És una casa situada a l’oest de Santa Eugènia, a la carretera que uneix aquesta població amb Ridolaina i el poble de Montellà, ja dins el terme municipal de Montellà i Martinet. Està construïda en una gran esplanada amb conreus i pastures. 

La seva estructura arquitectònica s’adequa en gran mesura a la casa típica cerdana, amb el badiu, l’era i el porxo d’entrada característic. Annexa a la masia hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Roser, d’una sola nau, que a la paret de ponent conserva un petit campanar d’espadanya d’un sol forat.

No gaire lluny de cal Manxot es troben les cases de cal Pubill, cal Quelet i cal Piltre, aquesta darrera, avui, Casa de Colònies de Ridolaina.

Anes

Aquesta casa, que antany fou un poble, està situada a la falda del serrat de Sobirons, a 1.360 m d’altitud, entre els torrents del Prat de Codines i Feló, per on passava l’antic camí de Prullans a Talltendre, en plena solana de Bellver (vegeu l’itinerari 4 de les excursions a peu).

L’antic poble d’Anes està mencionat a l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell (s. IX-X), però els assentaments primitius es remunten, almenys, al neolític, com ho demostren els dòlmens d’Orèn, ja dins el terme municipal de Prullans. També s’han trobat restes prehistòriques a la propera cova d’Anes.

Més endavant també s’han trobat restes de l’edat del bronze al serrat de Sobirons, on hi va haver un poble, possiblement d’origen romà, que va desaparèixer, es diu, a causa d’una pesta.

A l’antic poble d’Anes hi ha l’església parroquial de Sant Mamet (vegeu l’apartat d’esglésies romàniques), també anomenat santuari de la Verge d’Anes. Diu la tradició que aquesta divinitat protegia les dones en les gestacions, els parts i les lactàncies. Sembla ser que darrere la paraula Anes s’amaga l’antiga deessa cèltica Ana o Belisama, símbol de la fertilitat tant dels conreus com de les persones i els animals.


Nèfol i Cortariu

Al sud de Pi, són nuclis de població que en un futur proper es poden recuperar, ja que a Cortariu, ara amb carretera asfaltada, hi ha l’Aula de Natura Cortariu-Cadí, casa de colònies, i a Nèfol existeix un projecte important d’urbanització i habilitació de les cases ja existents semblant a la de Santa Magdalena.

Tot i aquest abandonament temporal dels masos, les pastures del voltant segueixen utilitzant-se.

Sant Martí de Vilavedra i l’Ingla

D’aquesta població ubicada dins l’àrea disseminada que configurava l’Ingla, només en conservem les ruïnes de la seva església romànica, a uns 20 minuts de camí (amb fites) a la dreta de la font de l’Ingla (vegeu l’itinerari 5 de les excursions a peu), dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Aquesta antiga parròquia havia atès les necessitats espirituals dels habitants de l’Ingla, els quals residien, com en dit, en una sèrie de masos disseminats (cal Biel, cal Castilló, cal Serra, els Cortals...), les quals avui es troben en ruïnes.

L’Ingla també disposava d’una petita explotació de ferro a la Mena, la qual abastia les fargues de Bellver juntament amb el que s’extreia de la solana prop de Talltendre.


Sant Martí dels Castells

Situat a l’extrem més occidental del terme municipal de Bellver de Cerdanya, és un lloc molt estratègic per a la defensa i el control del camí que unia el Baridà amb la Batllia (vegeu l’apartat de Bellver i Batllia).

L’any 1926 encara pagava els impostos, com a terme municipal, a la Diputació de Girona, tot i estar emplaçar dins la de Lleida. En aquestes dates era el municipi més petit del món, perquè només constava d’una casa pairal envoltada d’arbres i adossada a les ruïnes de l’antic castell. El propietari del mas feia les funcions d’alcalde i tenia privilegis especials i cementiri propi.

Es conserven encara les ruïnes de l’històric castell de Sant Martí, del qual es tenen notícies des de l’any 1050 i que sempre va estar vinculat als propers castells de Queralt i de Miralles. L’any 1134 va ser infeudat als vescomtes de Castellbò.

L’església del castell, dedicada a sant Martí, és romànica (vegeu l’apartat d’esglésies romàniques).

En aquest lloc s’inspiren unes quantes llegendes, la més significativa de les quals és La cruz del diablo, de Gustavo A. Bécquer (vegeu l’apartat de llegendes).

Actualment, el nou traçat de la carretera N-260 passa justament per sota de la casa a través d’un túnel. Aquesta important obra ha significat una millora substancial en les comunicacions entre Bellver i la Seu d’Urgell.


Torre de Cadell i cal Pons

Aquesta masia fortificada es troba a l’est de la carretera local que enllaça Bellver amb Bor, dins l’agregat de Beders, força disseminat. És una construcció senyorial, tot i que modificada i amb alguna reconstrucció poc encertada.

Es tracta d’un edifici de planta quadrada, possiblement del segle XVI, amb dos pisos d’alçada i torretes de defensa als quatre angles de la casa, que té annexa una capella dedicada a santa Anna. Els últims senyors de la Torre de Cadell van ser els Cahors.

És també un lloc llegendari (vegeu l’apartat de llegendes), però sobretot històric, ja que va ser una de les seus principals de la nissaga dels Cadell, cèlebres durant el barroc pels seus actes de bandolerisme i per estar enfrontats als Banyuls, de Nyer (Conflent), també senyors bandolers. Les lluites entre uns i altres van donar lloc a les dues faccions de bandolers —però també polítiques— a la Catalunya d’aquella època, els cadells i els nyerros, que van arribar a actuar en les guerres senyorials de l’Aragó.

El personatge més emblemàtic d’aquesta nissaga fou Joan (també Joanot o Jonot) Cadell i Solanell, senyor d’Arsèguel, on tenia el castell, i propietari d’un orri a Arànser. Enemistat amb els Àustries —sobretot amb Felip II— i amb l’amistat, sembla ser, d’Enric IV de Foix —que esdevingué rei de França, pare de Lluís XIII i avi de Lluís IV—, disposava d’una bona colla de bandolers al seu servei que controlava tot l’eix des de la vall de Querol fins al pla de Lleida. Alguns d’aquests bandolers van arribar a ser famosos en el seu moment, com el Minyó de Montellà, el Minyó del Capcir, els germans Garreta, VincençTasquer, Perot Millet, Joan Masfarner (a) Barrabam o l’Hereu Ingla i molts més, tots gitats de pau i de treva. Joan Cadell també va ser cap de la sotsvegueria del Baridà, la capital de la qual era llavors al mateix Bellver. Com a sotsveguer, Joan Cadell també fou batlle de Bellver.

Per ampliar dades sobre el bandolerisme a la Cerdanya podeu consultar, a més de les obres clàssiques de Joan Reglà o Núria Sales, entre d’altres, el CD-ROM de la Cerdanya o la novel·la històrica Els fills de la terra, de Manel Figuera (vegeu l’apartat d’escriptors de Bellver, dins el de la Biblioteca Municipal), basada en fets reals a la vegueria de Cerdanya al final del segle XVI.

A Bellver hi ha una altra casa senyorial interessant, cal Pons (Coborriu), de majors dimensions que la Torre de Cadell però sense les típiques estructures defensives. La família Pons ha estat des de molts anys enrere estretament vinculada a Bellver. Propietària d’una devesa a l’Ingla, l’Ajuntament la hi va comprar l’any 2000, per la qual cosa l’ampli terreny que abasta va passar a ser comunal. Un curiós monument de l’escultor Ernest Altés (un monòlit calcari travessat per una anella) commemora aquest fet.