EL TEATRE: 1908-1993. DELS SEUS INICIS A L'ACTUALITAT

Resseguint la premsa de l'época, concretament el diari "El Segre", hem pogut atansar-nos al que possiblement fou l'inici d'aquesta entitat.

A començament de segle, l'any 1913, trobem que el Sr. Pedro Martínez Aguaza, telegrafista, ens comunica en aquest setmanari, editat aquí, com va muntar el que des d'ara podrem considerar com el primer grup de teatre documentat: "No os explicaré tampoco mi campaña en el teatro, en que en unión de los jóvenes que formaron el grupo (tan queridos para mi) implanté." Pel que sabem, aquest senyor va viure aquí durant cinc anys, per això deduïm i suposem que pels volts de 1908 ja hi deuria haver un cert ambient teatral.

En data de 17 de març de 1913, el mateix setmanari ens informa de l'actuació al Teatre Fassina de la companyia dramàtica del matrimoni R. Cama-Torrens, que sovint actuava al Teatre Riambau de la Seu d'Urgell. En aquest mateix local coincideixen, a la mateixa época, amb la companyia de Ramon Samarà, curiosament també telegrafista, que més tard trobarem com a director al nostre 
poble.

Són prou significatives les cròniques de l'època a l'hora de qualificar les actuacions de Ramon Samarà: "Hasta la fecha seis funciones (...). Triunfos ruidosos." La primera obra que apareix documentada, on participen tres dels nostres joves actors, és "El cor del poble", d'Ignasi Iglesias, portada pels ja esmentats Cama-Torrens i on Josep Alay i Bartomeu Armengol interpretaren dos papers secundaris de manera improvisada, actuant Pere Visa com a apuntador. Actors contemporanis a aquests són: Sebastià Pous, el matrimoni Padreny, Josep i Roseta Cerdà, Nicolau Armengol, Maria Rosell i les germanes Aurora i Soledat Armengol. Tots aquests actors i actrius van ser dirigits una bona colla d'anys pel gran actor Ramon Samarà, almenys fins als anys trenta.

Es van representar obres com "Terra baixa", "Lo ferrer del tall", "Don Juan Tenorio", "Maruxa", "Rampoina de platja", etc. Les actuacions (ara) es feien al Casal. Cada diumenge a la tarda s'interpretava alguna obra amb l'ajuda d'un artista professional contractat, que hi passava l'hivern. Una de les més recordades és "Manolita". Va passar a ser normal i quotidià veure'ls reunits tot sovint per fer lectura d'alguna obra, la qual cosa s'anomenà "teatre llegit".

Ja pels volts dels anys trenta i actuant com a director el Sr. Sicre, es continua amb una dinàmica semblant. En fotografies d'aquest temps reconeixem Lola Sicre, Esteve Solé, Antoni Pirretas, Isidre Pons, les germanes Rosa i Anna Cinta, la senyoreta Eulàlia -estiuiejant de cal Toledano-, l'Obach i, a més, els Padreny i els Pous, ja més veterans.

Esclata la Guerra Civil i dues famílies de professionals del teatre arriben al poble: son els Treviño i els Grande, que dirigiran les representacions fins a l'any 1940 aproximadament. Els beneficis de les actuacions aniran destinats al fons per a la Creu Roja. Es destaca l'obra "Morena clara", amb Trinitat Jordana com a actriu principal. També s'esmenten per primera vegada uns "Pastorets".

La gent encara recorda obres divertides on Lluís Silla feia de primer actor i Josep Ribot, el Non, de galan jove. És una època en què també fan teatre estiuejants de sempre i gent de pas que fugen de la guerra, com les germanes Brus, quatre o cins nois afiliats a Estat Català, un conegut dirigent de "La Vanguardia", la filla del diputat Pasqual, etc. A aquests afegim Ramon Huget, Carmencita Fortuny, els nens Padreny (Carme i Josep), Josep Font, en Nen Giló i Antoni Pirretas. Ens diuen que l'assitència de públic a les actuacions era nombrosa, a causa sobretot de la manca d'altres diversions i, evidentment, dels estralls de la guerra.

L'experiència adquirida per Ramon Huget farà que esdevingui el director d'una nova etapa que arriba fins a l'any 1946. Aquest mestre d'escola posarà en escena "Jimmi Samsom", "Doctor honorat", "El metre d'aigua clara", els tradicionals "Pastorets", etc. Algunes de les més curtes anaven acompanyades d'algun sainet. Ens apunten que els assajos eren diaris i els decorats, cedits per l'amo del local, el Sr. Duran, encara que alguns havien estat pintats per joves estiuejants. Hi continuen actors com Josep Ribot, Carmencita Fortuny i Lluís Silla. D'altres són: Eugeni Juvé, Concepció Montaner, Maria Velàzquez, el Serra, Jaume Tula, Bartomeu Cotxet, Tonet Rafaló i Ramona Ravetllat. També hi participen J. Fortuny, P. Mill i el Tardío.

L'espontaneïtat és una nota predominant en els canvis de direcció. Així, el Sisco del Cafè Nou serà ara l'encarregat de conduir les pròximes funcions, empresa que ocuparà fins a l'any 1950. "Una noia per casar", "La dona neta" i "A cal retratista" són obres que contribuiran a mantenir l'activitat teatral. Noms com Maria Blasi i Salvador Ravetllat se sumen als anteriors.

Del director Cosme Canela, en el periode de 1950 a 1955, només ens han parlat de dues funcions: "Plat de fusta" i "Les dues mares", encara que es té esment dels "Pastorets". La Sra. Margarita ajudà en la part artística i es començaren a llogar els decorats. A causa del caràcter singular d'aquest mestre, el teatre augmentà en popularitat. Ens ho confirma el gran nombre de gent que hi comença a participar. A partir d'aquest moment esdevindrà una tasca inacabable citar-los tots. Més endavant, del 1955 al 1960, és el Mn. Serrano qui mantindrà el caliu d'aquesta associació. 

L'època que s'inicia l'any 1962 sota les ordres de Josep Cunill, ajudat pel Mn. Serrano, en un principi constituirà una nova etapa principalment pel gran nombre d'obres representades en un espai de temps tan curt (en tres anys, nou comèdies i quatre "Pastorets"): "El contrabando", "Tots per unes cartes", "Drama en el quinto pino", "L'oncle de l'Habana", "De 6 a 8 asesinar a López", "L'amor venia amb taxi", "La visita inesperada", "Nosotras, ellas i el duende" i "Liquidación de solteras" el 1965.

Després de tanta activitat, durant dos anys seguits només hi haurà "Partorets". No serà fins a l'any 1972 quan Josep M. Pons i Visa prendrà la direcció de l'entitat. D'aquí sortiran "Proceso a cuatro monjas", "El Patufet", "Rei i senyor", "Bandolers de troca", "Ronyons de recanvi" i "Madam Verdoux".

Va transcórrer un temps de manca de representacions, fins que pel maig de 1984 i amb Mn. Rossend Roca com a director ens atansem de ple a l'actualitat. Es van representar obres com: "Tots en tenim una", "El metge a garrotades", "Ni fadrí ni casat ni vidu","L'oncle Anton", "L'amor venia amb taxi" (per segona vegada), "Dos embolics i una recomanació", "Quatre dones i el sol", "Una vella, coneguda olor" i "Anatol".

Des l'any 1984, regularment, també s'han representat "Pastorets", principalment els de Josep M. Folch i Torres.A mesura que ha anat passant el temps, el Grup Teatral Bellver no ha tingut un director fix. Després de sis anys d'inactivitat, a causa principalment de no disposar d'un teatre públic, va retornar la seva activitat pel Nadal de 1999 amb la representació dels "Pastorets" d'en Folch i Torres (27 de desembre de 1999 - 2 de gener de 2000). Aquest cop i creant precedent, les representacions es van fer al Poliesportiu Municipal, amb un equip de voluntaris que s'encarreguen de muntar i desmuntar l'escenari.

El 9 de juny de 2000 es van posar en escena dues obres més de teatre: "I li volien tallar" i "Un timbal que porta cua".

Aquests relleus successius en la direcció des dels seus inicis fa que ens hagi estat possible aquesta continuitat i que ara, en aquestes ratlles, puguem fer honor a tots aquells que han estat alguna vegada vinculats a aquesta entitat. Aquest moment tampoc no n'és una excepció. Continua existint jovent, com el de Pedro Martínez Aguaza, interessat a ser l'hereu d'una tradició que ve de lluny.

SEU SOCIAL Av. de Pere Sicart, Torre de Sant Josep
25720 BELLVER DE CERDANYA