LA FOU DE BOR
Situada al serrat de la Quera, prop de Bor i dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Aquesta surgència semifòssil és una de les més rellevants de Catalunya. Actualment se li coneixen 3.173 de galeries en una laberíntica xarxa subterrània.
Les primeres exploracions es remunten a l'any 1885, quan Cèsar August Torras la va visitar. El 1896 ho va fer el cèlebre espeleòleg Eduard A. Martel, i més endavant, en repetides ocasions, el Sr. Pons (1915), mestre de Bor, que va explorar els primers 650 m de la galeria principal o Tuta Gran.
Els estudis més importants es van dur a terme pel maig de 1965, quan els escafandristes Josep Subils i Ferran Godoy van morir ofegats a la galeria inundada de la Tuta Freda, que consideraven sifó.
El 1968, el Centre Excursionista de Catalunya va topografiar 1.765 m de galeries, i el 1969
l'espeleòleg Emili Reyes va explorar 182 m de la galeria inundada. Però va ser el 1974 un any clau, quan un grup d'espeleòlegs del Grup Excursionista Badalona i el Grup Geogràfic de Gràcia va poder desobstruir el sifó ple de fang de la sala Cerdanya, a la Tuta Gran, rere el qual va aparèixer un passadís de grans dimensions: la galeria Ramon Canela.
Darrerament s'han realitzat noves exploracions i s'han arribat a topografiar 278 m, a 44 m de profunditat, de la galeria inundada. L'encara suposat sifó, no obstant això, continua baixant.
Com tota cavitat cerdana, la gent la creia habitada per fades o encantades. En el seu interior s'hi han trobar restes prehistòriques que es conserven al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona).
Per visitar-la cal guia (truqueu al Servei de Guies de la Cerdanya, tel. 669 350 705; l'Ajuntament de Bellver, tel. 973 510 016, o l'Oficina de Turisme, tel. 973 510 229) o una persona experta que conegui bé la cova i l'equip específic.
LA COVA D'ANES
Localitzada prop de la casa d'Anes, és la cavitat més important de la solana cerdana. La boca d'entrada es troba dins el terme municipal de Prullans, però la major part del recorregut és dins del terme municipal de Bellver de Cerdanya.
Al principi ningú creia que sobrepassés els 150 m de longitud, però l'any 1950 els espeleòlegs J. Montordiol i F. Español la van explorar i van arribar al final de la galeria principal. Té un recorregut total de 385 m.
Com que es troba a cavall dels municipis de Prullans i Bellver, l'Ajuntament de Bellver va autoritzar en el seu dia la desobstrucció que hi havia a la galeria principal i es va descobrir una de les galeries considerada aleshores més belles de Catalunya. La manca d'una gestió eficaç i la facilitat d'accés i recorregut de la gruta han estat i segueixen essent encara les causes del seu deteriorament.
En aquesta cova, que antany hom creia també habitada per fades o encantades, hi van tenir lloc dues proves d'estada en solitari, el 1990 i el 1991, a càrrec de l'espeleòleg Emili Reyes.
Fàcil de visitar, cal un frontal i roba d'una sola peça. Actualment, un dels senders locals senyalitzats per l'Ajuntament de Bellver (marques verdes i blanques) hi passa ben a prop.
Informeu-vos-en a l'Ajuntament (tel. 973 510 016) o l'Oficina de Turisme (tel. 973 510 229), o bé consulteu l'apartat d'excursions de la web.
Hi ha catalogades més coves, avencs i balmes de menys interès a la solana de Bellver, l'Ingla i la zona de Bor.
Trobareu més informació als llibres:
- "La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre", de Maria Canals, Carles Ribera i Ramon Viñas.
- "Catàleg espeleològic de Catalunya (l'Alt Urgell i la Cerdanya)", de J. Borràs, J. M.
Miñarro i F. Talavera.
- "La solana de la Batllia Petita Cerdanya", de Manel Figuera, treball inèdit.
Els tres són a la Biblioteca Muncicipal de Bellver de Cerdanya.
