CURIOSITATS
A la vall de l’Ingla, concretament a la balma del mateix nom, a uns cent metres per damunt de la riba esquerra del riu, hi ha les fins al moment úniques pintures rupestres del vessant sud dels Pirineus.
Els motius estan disposats en conjunts formats de puntiformes o empremtes digitals, arrenglerats, de color vermell viu o marronós. Són de tipus esquemàtic i la seva funció no resta prou clara, amb el plantejament de la possibilitat d’una composició numèrica o bé de motius simbòlics. En altres llocs aquests motius van associats a elements figuratius (humans, animals, etc.).
La seva datació se situa entre el neolític i l’edat del ferro. Pel seu gran valor arqueològic —més que per l’interès turístic—, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
A causa que al municipi de Bellver hi ha força cavitats, les troballes prehistòriques hi han estat abundants, com els punxons, les ceràmiques i les restes humanes de la Fou de Bor; el dolmen de la Barraca del Camp del Josepó, al coll de Fans, i les restes ceràmiques i les llavors de blat carbonitzades a la cova d’Anes.
|
Els “corbells”
A la Cerdanya abunden els mots aplicats a la gent dels pobles: “lladres” de Martinet, “gitanos” de Montellà, “saltacamins” de Prullans, “galans” de Saga, “llepatupins” de Llívia, “gormands” de Puigcerdà, etc. A Bellver ens diuen “corbells”.
Diu la tradició que una vegada uns veïns de Bellver, en veure la lluna plena reflectida sobre la superfície del Segre, es van pensar que era un formatge. Així, van penjar-se de l’antiga palanca que travessava el riu, agafant-se els uns als peus dels altres, fins que el darrer, el de més avall, era a tocar de l’aigua. Per tal de poder agafar el suposat formatge, duia amb ell una sàrria o corbella —que encara hi ha, a Bellver, qui l’anomena “corbell”— i va intentar debades el seu objectiu. Sembla ser que finalment, exhausts, tots van caure a l’aigua i van anar a fer companyia a les truites.
Des d’aleshores hom anomena “corbells” la gent de Bellver, tot i que aquesta paraula té un doble sentit. S’entén per “corbell”, a la Cerdanya, un somiatruites, un idealista o un forasenyat, que no toca de peus a terra, que no viu la realitat, o també, en un sentit figurat, que “vol la lluna en un cove”. Sembla ser —diuen les males llengües— que aquesta darrera frase feta s’adiu bastant al caràcter dels bellverencs i les bellverenques.
Ep!, nosaltres no ho afirmem, això, ni de bon tros! Només fem constar el que ens diuen aquestes males llengües, per no perdre la tradició.
|
El manganès
Les mineralitzacions més importants localitzades dins el territori de la solana de Bellver són estratiformes, per rebliment de bosses càrstiques i de nivells de carstificació. Aquests tipus de mineralitzacions, condicionades per carstificació, acostumen a ser de ferro i manganès. A la solana només destaquen, però, les de manganès, tot i que les de ferro també hi existeixen.
El manganès és un metall de color clar, clivellat i més dur que el ferro. No es troba, però, lliure, sinó que s'ha d'obtenir de les seves mineralitzacions. S'aprofita industrialment, ja que combinant-se amb nitrogen serveix per a la fabricació d'hacer. Els minerals de manganès més abundosos són la pirolusita, la todorokita i la rodocrosita. També s'hi acostuma a veure hematies o oligist (força abundant), mineral de ferro.
Informació extreta del treball inèdit La solana de la Batllia o Petita Cerdanya. Estudi geogràfic. Itineraris d'interès (1987-88), de Manel Figuera, que va obtenir el Premi Rufaca 1991, d'investigació i recerca. El podeu consultar a la Biblioteca Municipal de Bellver de Cerdanya.
L'anapaïta i els fòssils
A la plana cerdana hi podem distingir dues subconques: la de la Cerdanya, que correspon a les parts alta i mitjana, i la de Bellver, a la baixa o de la Batllia. Les dues es troben a l'estret d'Isòvol i el coll de Saig.
La cubeta de Bellver, antigament un estany, està originada per fractures orientades en sentit E-O. El sòl està format per estrats d'argiles amb lignits (antigues mines avui clausurades), molt rics en restes i fòssils vegetals que els rius han anat deixant al descobert. Aquesta cubeta és més profunda que la de la Cerdanya i té algun aflorament a la part oriental.
Justament on afloren els terrenys argilosos sedimentaris de la zona de Bellver, s'hi poden trobar uns nòduls d'un mineral de ferro força rar: l'anapaïta. Un cop oberts, en descobrim tot l'interior cristal·litzat en forma de geoda.
L'anella de l'Ingla
Es tracta d'un monument, de l'escultor Ernest Altés, que commemora la compra per part de l'Ajuntament de la devesa de l'Ingla, propietat de la família Pons. D'aquesta manera es podran assegurar els drets de pastura dels ramaders en aquesta vall i es continuarà amb la tradició, a Bellver, de tenir la muntanya com a propietat municipal.
El monument és una roca calcària devoniana (període primari o paleozoic), pròpia del Moixeró, travessada per una anella de ferro, que simbolitza el fet que passi a ser un terreny municipal. Tant la roca com l'anella es troben damunt d'un pedestal de ferro a la cruïlla de pistes que van al Refugi dels Cortals i coll de Pendís, i a cal Serra i la Creu del Barret. La fageda de la Mena
Al terme municipal de Bellver de Cerdanya, concretament a la Mena (l'Ingla), dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, hi ha l'únic de bosc de faig de la Cerdanya.
Es tracta d'una fageda amb boix típica del Pirineu i el Prepirineu oriental, encarada a l'est (on el vent, procedent del Mediterrani, és més humit), amb nombrosos exemplars d'avet. Tant els avets com els faigs es troben força desenvolupats, amb alguns exemplars que depassen el centenar d'anys.
La confluència de diversos torrents que formen el de la Mena i la situació de l'indret, força humit, són dos factors que afavoreixen encara aquest important assentament de faig. Tanmateix, també cal tenir en consideració aquí la proximitat del coll de Pendís, a l'altre banda del qual, ja al Berguedà, hi ha boscos de faig força desenvolupats. No es descarta que la procedència de les primeres llavors d'aquest bosc fos de l'altre vessant del Moixeró.
Per anar al bosc, cal agafar la pista (en mal estat, millor fer-la a peu) que surt a la dreta del nou monument de l'Ingla (un curiós monòlit travessat per una anella, que rememora la compra de la devesa de l'Ingla per l'Ajuntament l'any 2000, per la qual cosa el terreny esdevé comunal), d'Ernest Altés, un cop passada la font. La pista passa per cal Serra i un parell de revolts després surt a l'esquerra una altra pista que recorre la vall a mig vessant fins que arriba a la fageda. El recorregut es pot fer en 1h 30' des de la desviació del monument (consulteu el llibre La Cerdanya, rutes i passejades, de Manel Figuera, que podreu trobar a la Biblioteca Municipal). |
Ernest Altés
Fill de la Plana de Vic (Osona), resideix a All. Bàsicament, ha desenvolupat la seva formació a Catalunya, Alemanya i França. En la seva activitat professional, escultòrica, empra la pedra com a material trobat, natural, i el ferro, element de civilització tècnica. Tot i això, també s’ha format en el treball de la ceràmica.
La seva obra sorgeix d’una visió de la natura mineral i volumètrica. Hi ha una dialèctica entre l’home que contempla i l’home que treballa.
Ha participat en unes 60 exposicions —individuals, col·lectives o públiques— i fires en diverses ciutats de l’Estat espanyol, Andorra, França, Bèlgica, Suècia i Mèxic. Juntament amb el poeta Miquel Martí i Pol edità el llibre El silenci (1992), de poemes i gravats.
És autor dels monuments Triomf Puigcerdà) i Lluna i sol (Prats i Sansor), així com de Porta de la Seu (la Seu d’Urgell).
La solana de Bellver
És una part del terme municipal, que es podria allargar també a l'interior dels de Prullans i Isòvol, que contrasta vivament amb els espais de la plana i la baga. La benignitat del seu microclima, la relativa manca d'humitat, l'orientació a migjorn, la carstificació de les seves roques calcàries i les característiques mediterrànies de bona part de la vegetació evidencien aquest contrast. En més d'un lloc la solana s'assembla a paisatges esteparis de la Conca de Tremp, les serres prepirinenques exteriors (Montsec, Aubenç, Queralt, etc.) o fins i tot el massís de Garraf.
Aquest contrast tan accentuat, a primer cop d'ull, amb la resta de la Cerdanya ha motivat que des del neolític s'hi hagin establert assentaments humans en principi des del neolític, però és molt possible que també abans. Les troballes prehistòriques a les coves i els monuments megalítics (dòlmens del coll de Fans i d'Orèn) així ho demostren, i a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell (s. IX-X) ja hi constaven els pobles actuals: Talltendre, Ordèn, Cortàs, Anes, etc.
Entre moltes altres característiques, de la solana cal destacar el nap de Talltendre, de gust especial gràcies al manganès que hi ha al terreny, i sobretot les cavitats, la més important de les quals és la cova d'Anes.' Però n'hi ha d'altres, com la cova de la Mariagna, el forat de les Alzines, l'Infern del Martí, la cova de la Foranca, la cova de les Vaques i l'avenc d'Anes. Fora del terme de Bellver cal fer menció, sobretot, de les coves d'Olopte i de la bellíssima cova del Torrent de la Banya (Prullans), de moment tancada.²
Recordeu, per acabar, que una bona part de les excursions a peu pel nostre municipi passen per la solana. Recomanem especialment la 3 (també ressenyada al programa "De Vacances", de TV3, i al llibre Cerdanya. Guía Alpina) i la 4 (en part a La Cerdanya, rutes i passejades, i a Cerdanya. Guía Alpina, de (Manel Figuera).³
' Vegeu l'apartat de coves.
² Per a més informació, consulteu l'extens treball, inèdit, de La solana de la Batllia o Petita Cerdanya. Estudi geogràfic. Itineraris d'interès (1987-88), de Manel Figuera, que va guanyar el Premi Rufaca 1991, d'investigació i recerca. En podreu trobar una còpia a la Biblioteca Municipal.
³ Consulteu l'apartat d'excursions a peu dins del de turisme.
El nap de Talltendre
El conreu més significatiu de la solana de Bellver, no per la seva quantitat sinó per la seva extraordinària qualitat, és el nap, ric en substàncies minerals i sabor. Els naps es conreen principalment a les rodalies de Talltendre i Ordèn, sobre les àmplies calmes de la Reduta i el tossal Ras, les calcàries devonianes dels quals contenen abundant manganès. En canvi, els naps de més amunt, en sòls pissarrosos i esquistosos cambroordovicians, no tenen pas el mateix gust.
El Sr. Joan Robert, de cal Regatxo d'Ordèn, assegura que el sabor tan característic d'aquest nap prové del manganès, i també que més d'una vegada la seva fama reconeguda ha estat motiu d'especulació en més d'un restaurant de la comarca, quan s'ha anomenat "nap de Talltendre" altres naps més corrents. Els bons coneixedors d'aquest nap, però, mai no s'han deixat enganyar.
Val a dir, amb tot, que avui s'accepta la denominació "nap de Talltendre" per a qualsevol nap de la Cerdanya.
|
