PARC NATURAL CADÍ MOIXERÓ

El Parc Natural del Cadí-Moixeró afecta gairebé un terç del terme municipal de Bellver de Cerdanya. La seva àrea es concentra a la baga, a les muntanyes de Bellver i Pi, entre el torrent de Ridolaina i la Mata Negra. El seu límit septentrional coincideix, si fa no fa, amb l’inici de la plana de la Batllia.

Creat per decret del 15 de juliol de 1983 de la Generalitat de Catalunya, a instàncies del Parlament de Catalunya, el parc comprèn el conjunt orogràfic prepirinenc integrat per les serres del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca i bona part dels de la tossa d’Alp i el Puigllançada. Amb una superfície de 41.342 ha forma part de tres comarques veïnes: l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.

Es compagina la protecció d’aquesta àrea d’alta muntanya, de gran interès pels seus valors geològics i per la seva vegetació i fauna, amb el desenvolupament social i econòmic de la zona mitjançant una ordenació global i la planificació de tots els factors que hi intervenen i que alhora afavoreixi la seva preservació ecològica i la promoció dels recursos naturals.

Per regular les extraccions a cel obert que es feien als jaciments de lignit situats al Pedraforca, es promulgà una llei amb caràcter d’urgència, el 1982, que declarà el Paratge Natural d’Interès Nacional del massís del Pedraforca, paratge de comprèn, a més del Pedraforca, la vall del Gresolet (que el separa del Cadí).

Es tracta d’un parc de muntanya, situat entre els 900 m al fons de les valls i els 2.648 m del puig de la Canal Baridana o Vulturó, cim culminant. Els paisatges i els ecosistemes són, per tant, de tipus alpí, i els boscos frondosos i els prats naturals alternen amb el rocam calcari, que forma un relleu esquerp de forta personalitat.

Flora i fauna

La vegetació i la fauna del parc natural tenen un gran interès a causa de les condicions climatològiques variades, que permeten tant l’existència d’espècies d’alta muntanya com mediterrànies.

Les parts més altes, per sobre dels 2.000 m, són cobertes per prats alpins, formats básicament per un nombre elevat d’espècies de gramínies i flors vistoses, com la genciana alpina (Gentiana alpina). Més avall trobem els boscos subalpins de pi negre (Pinus uncinata), espècie ben adaptada a suportar les condicions dures. El sotabosc és pobre, integrat sobretot per matolls de ginebró (Juniperus nana), neret (Rhododendron ferrugineum) i boixerola (Arctostaphylos uvaursi). A les parts més baixes d’aquests boscos i al vessant nord es troben boscos d’avets (Abies alba).

Una altra espècie forestal, pròpia d’indrets humits i que es presenta en claps disseminats a les bagues sobretot del vessant sud, és el faig (Fagus sylvatica). L’excepció és el bosc de faig de la Mena, a l’Ingla, dintre el terme municipal de Bellver, única fageda que hi ha a la Cerdanya. Els roures martinencs (Quercus pubescens) ocupen els solells en una bona part. Aquestes dues espècies caducifòlies, acompanyades d’altres com els aurons (Acer campestre) o el trèmol (Populus tremula) es troben formant claps més o menys extensos enmig de boscos de pi roig (Pinus sylvestris), espècie que forma majoritàriament els boscos de les zones baixes i mitjanes del parc, amb un sotabosc integrat bàsicament el boix (Buxus sempervirens).

A les tarteres és on tindrem les comunitats vegetals més interessants, amb espècies com el julivert d’isard (Xatardia scabra), endèmica del Pirineu oriental. I als llocs més humits dels cingles creix una planta que prové de les glaciacions, anomenada orella d’ós (Ramonda myconi).

Tots aquests boscos, pastures i roquetars suposen l’hàbitat d’un gran nombre d’espècies animals. Així, entre els mamífers es destaca l’isard (Rupicapra rupicapra), molt abundant a tot el Parc, i la marta (Martes martes), que viu a la majoria dels boscos. El cérvol (Cervus elaphus) i el cabirol (Capreolus capreolus), que s’havien extingit fa molts anys, han tornat a poblar el parc gràcies a les repoblacions que s’hi ha efectuat.

D’entre els ocells, cal destacar les espècies que provenen dels períodes glacials, com el gall fer (Tetrao urogallus) i el picot negre (Dryocopus martius), habitants dels boscos més vells de coníferes. Recentment s’ha detectat la presència del mussol pirinenc (Aegolius funereus). La perdiu xerra (Perdix perdix), en canvi, es troba als llocs oberts. A les parts més altes trobem la gran àliga daurada (Aquila chrysaetos).

Pel que fa als rèptils, esmentem dues espècies pròpies d’hàbitats humits, de colors molt vistosos: el llangardaix verd o lluert (Lacerta viridis) i la serp verda i groga (Coluber viridiflavius). Entre els amfibis, el tritó dels Pirineus (Euproctus asper), que constitueix un endemisme en aquestes muntanyes i habita als rierols, i la granota vermella (Rana temporaria).

Als cursos d’aigua viuen tres espècies de peixos: la truita (Salmo trutta), el barb de muntanya (Barnus meridionalis) i el barb roig (Phoxinus phoxinus).

Patrimoni històric i artístic

A més de la bellesa natural que dóna l’orografia abrupta, l’aigua i la vegetació, els municipis compten amb una sèrie de llocs d’indubtable interès i atractiu.

Les restes d’antics castells, ermites, muralles i esglésies ens evoquen un passat molt ric. La majoria de poblacions d’aquesta zona mantenen la seva arquitectura rural tradicional i el seu tipisme conservant els bells paratges.

L’arquitectura religiosa romànica deixà bones mostres en aquest sector: Santa Maria de Talló (Bellver), Sant Llorenç prop Bagà, Sant Martí del Puig, Sant Julià de Pedra (Bellver), Sant Serni de Cobarriu (Bellver), Santa Eugènia de Nerellà (Bellver), Santa Cecília de Beders (Bellver), etc.

Són moltes les tradicions i festes que s’han mantingut vives fins als nostres dies: aplecs de Talló, Bastanist, Boscalt, Gresolet, etc.; els concursos de gossos d’atura de Castellar de n’Hug i de la Fira Ramadera de Bellver de Cerdanya; fires —entre les quals hi ha la de Sant Llorenç (10 d’agost), d’Antiquaris i Brocanters (finals d’agost), Ramadera (11-12 d’octubre) i Pirineu Esport (pont de la Constitució-Puríssima) a Bellver—; festes majors (13 de juny a Bellver); tradicions com la Fia-Faia a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola o les corrandes al mig dels sembrats a lAplec de Talló (Bellver), etc.

Un parc natural és un patrimoni de tothom i per això tots hem de col·laborar en la seva conservació.

Normes de comportament
Un dels objectius de declaració de parc natural és el de proporcionar refugi a la flora i la fauna. Si veieu flors i plantes boniques, admireu-les sense arrencar-les. Respecteu els arbres. Si trobeu algun animal, no el molesteu ni el captureu. Gaudiu-ne amb l’observació. Si aneu amb cotxe o moto no es pot circular fora de les carreteres i pistes obertes al trànsit. Cal que fiqueu les deixalles en bosses i que les dipositeu en els contenidors dels pobles o, en alguns casos, dels refugis. Els diferents cartells senyalitzadors tenen la funció d’informació i ajuda al visitant. Cal no malmetre’ls. Els refugis us ofereixen la possibilitat de trobar aixoplucs. No els feu malbé. Compartiu el seu espai. Per pernoctar dins el parc caldrà fer-ho dins les àrees ja senyalitzades, sempre amb permís del propietari o de l’Ajuntament. Està totalment prohibit encendre foc fora de llocs especialment preparats, No embruteu les fonts ni els rius, ni feu servir sabons o detergents. Cal evitar l’ús d’instruments musicals o de qualsevol altre tipus que trenquin l’harmonia de l’entorn. Els guardes tenen l’obligació de vetllar per la conservació de la zona. Es convenient seguir les seves instruccions i en cas de qualsevol problema o dificultat adreceu-vos-hi.

Llocs d’interès especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró dins el terme municipal de Bellver de Cerdanya

		Cortal de l’Oriol (vall de Ridolaina)
		La Baga (vall de Ridolaina)
		Pla de les Creus (vall de Ridolaina)
		Coll de Tancalaporta (vall de Ridolaina)
		Coll de l’Orri (valls de Ridolaina i de Pi)
		Foranca de la Muga o pas del Bou (vall de Pi)
		Cap del Pradell (vall de Pi)
		Coll de la Moixa (vall de Pi)
		Solà dels Cortals (vall de Ridolaina)
		El Pradell de Pi (vall de Pi)
		Roca Foradada (vall de Pi)
		Serrat de la Muga (vall de Pi)
		Serra de la Moixa (vall de l’Ingla)
		La Mena (vall de l’Ingla)
		L’Ingla (vall de l’Ingla)
		Els Cortals (vall de l’Ingla)
		Grau de Cireres (vall de l’Ingla)
		El Mirador (serrat de la Quera)
		La Fou de Bor (serrat de la Quera)
		La Mata Negra (serrat de la Quera)

Consulteu l’apartat d’excursions a peu.

Parc Natural del Cadí-Moixeró C. de la Vinya, 1 08695 Bagà (Berguedà) Tel. 93 824 41 51 www.gencat.es/mediamb/pn/espais/cadi-moixero.htm