És mencionada amb el
topònim de "Biterris" en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del
segle X i en l'Acta de consagració de l'església de Sant Andreu de Baltarga el 891.
Les successives reconstruccions han respectat l'estructura original de l'época romànica.
És un edifici auster del s. XII, de nau única coberta amb estructura lleugera de fusta a doble vessant. La porta d'entrada és a la façana nord, conseqüència d'una reconstrucció moderna. El petit campanar d'espadanya és d'un sol ull.
