Consagrada com a parròquia el 891 pel bisbe d'Urgell Ingobert. És un edifici del s. XI d'una sola nau 
encapçalada per un original absis semicircular amb finestra de doble esqueixada amagat darrere de 
construccions modernes.
Una remodelació al final del s. XVIII li va afegir dues capelles comunicades entre elles per un arc i 
cobertes amb volta de pedra d'arestes. També s'hi va afegir una torre campanar.
El frontal de l'altar romànic, d'una gran qualitat pictòrica, es conserva al Museu Nacional d'Art 
de Catalunya (MNAC, Barcelona) i les pintures de la volta del s. XII es conserven al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.