Cami dels capellans i la fou de Bor

Aquest circuit segueix un sender local municipal fins a Ordèn i després, per tornar a Bellver, la carretera local i una drecera a la dreta en la baixada a cal Codolet. Descobrirem un dels sectors més aspres però alhora interessants de la Cerdanya: la solana de Bellver. A través d’indrets calcaris carstificats, hi apreciarem l’empremta de l’home: trams empedrats, murs de pedra, mines de manganès, terrasses de conreus... La cova d’Anes és la segona més important de la comarca. Té una longitud de 385 m i es pot recórrer sense gaires problemes.

Sortida: Oficina de Turisme (plaça de Sant Roc)
Horari: 3.30 h (0.45 h més per veure la cova d’Anes)
Desnivell: 495 m
Dificultat: **
Època recomanada: tot l’any (sempre que no hi hagi neu a la zona)

Sortim de l’Oficina de Turisme (1.020 m) per l’avinguda de Pere Sicart. Travessem el Segre i (amb molta precaució) l’N-260. Agafem el carrer dels Pirineus, on veiemels primers senyals de pintura blanca i verda. Trobem un sender al principi desdibuixat, a la dreta, que s’enfila pel serrat de Cardils i voreja la muntanya. Fixant-nos en les marques, creuem el torrent Corner o de les Gralles, gairebé sempre sec. Tenim a la vora les runes d’un antic polvorí. El camí continua vora un marge de pedra i enllaça amb un altre que ve de la carretera. L’agafem cap a la dreta. De seguida s’enfila, per un terreny rost amb boixos, ginebres, argelagues i plantes aromàtiques (sobretot farigola, espígol, sajolida i orenga) i ateny la pista vella d’Anes. Més amunt la tallem per dreceres indicades. Destaquen a la dreta les Roques Roges i a l’esquerra un alzinar de carrasca, el més desenvolupat de la Cerdanya. Passada una tanca veiem també a l’esquerra el corriol de la cova d’Anes. El seguim i en pocs minuts de baixada som a l’entrada (1.320 m, 1 h). L’itinerari clàssic segueix la galeria principal. Després d’un pas estret amb una reixa de ferro ve la part més bonica. Al final hi ha un pou perillós que hem de vorejar amb atenció (corda per agafar-s’hi). En 45 min podem recórrer bé la cavitat.

Tornem a la pista vella i la seguim fins a la casa d’Anes (1.355 m, 1.25 h), emplaçada en un coll ample en plena solana de Bellver. El sender local municipal deixa la pista d’Orèn i Prullans a l’esquerra i passa prop de l’església romànica de Sant Mamet. A continuació va a cercar la vall per on baixa el torrent d’Ulldebou. A mig vessant passem per una sèrie de terrasses construïdes per evitar l’erosió dels reduïts conreus que encabien. Més endavant, entre vegetació de ribera, creuem el curs d’aigua i guanyem altitud en llaçades. Així arribem a Ordèn (1.490 m, 2 h), poblet amb una font i la curiosa església romànica de Santa Maria, molt petita. Val la pena passejar pel carrer principal, força pintoresc. Si ens animem podem pujar, primer per la carretera local i després per un vell camí a la dreta, al proper Talltendre (a 15 min), amb la seva església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria. Aquesta població dóna nom als saborosos naps de Talltendre, ben coneguts en l’aspecte gastronòmic i que són avui una denominació d’origen de la nostra comarca. Si ho hem previst també podríem seguir l’altre sender local municipal i fer una travessa fins a Cortàs o Éller (vegeu l’itinerari 5).

Per tornar a Bellver seguim la carretera local, que s’enfila uns metres amunt i creua l’altiplà del tossal Ras (1.510 m. 2.10 h), amb un panorama extens de la Batllia i gran part de la Cerdanya. Una pista a l’esquerra duu a unes antigues mines de manganès (vigilem, en cas d’anar-hi, perquè es troben en estat precari) i una altra, un xic més avall i després d’unes llaçades, a una pedrera de calcària griotte, de tonalitat vermellosa i molt apreciada en la construcció. A la Cerdanya se la coneix popularment com “marbre d’Isòvol”. Quan la carretera pren clara direcció est i no fa més ziga-zagues, agafem a la dreta una drecera que baixa clarament a una casa que veiem força ensotada: cal Codolet. Deixant a l’esquerra un cim rocós característic, la roca Punxenta, davallem per aquest camí, al començament de pendent fort i desdibuixat però al cap de poc marcat i més suau, fins a cal Codolet (1.110 m, 3 h). Tot i que abandonat, conserva encara bona part de la seva bellesa. Val la pena dedicar uns 5 min a la curta ascensió al serrat Rodó (1.153 m), amb senyera al cim i bon panorama. Noves dreceres ens deixen gairebé a Bellver. Enllacem amb l’N-260 prop de l’Hotel Bellavista. Travessem un altre cop (i amb la mateixa precaució d’abans o encara més segons l’hora) la transitada carretera nacional, a continuació el Segre i tornem a la plaça de Sant Roc (3.15 h).


Cova d'Anes i camí d'Ordèn