Cami dels capellans i la fou de Bor

La solana de Bellver és un indret singular. La seva orientació al sud li proporciona un clima especial més benigne. Hi viuen alzines, argelagues i altres espècies mediterrànies a altituds considerables. Per això l’home la coneix des de temps ancestrals. El dolmen de Coll de Fans n’és una bona mostra. Aquest circuit ens hi portarà, seguint un sender local municipal senyalitzat, i ens farà gaudir d’un bell recorregut, ressenyat l’any 2000 en el programa “De Vacances” de TV3, que uneix els pobles de Cortàs, Ordèn i Éller.

Sortida: a Bellver, agafem l’N-260 en direcció a Puigcerdà. A 1,2 km trobem una desviació (indicador) a l’esquerra. La carretera local guanya alçària en llaçades i ens porta a Cortàs (4,8 km), on deixem l’automòbil.
Horari: 3.15 h
Desnivell: 210 m
Dificultat: **
Època recomanada: tot l’any (sempre que no hi hagi neu a la zona)

Cortàs és un conjunt de cases presidides per l’església romànica de Sant Policarp. Des d’aquí es gaudeix d’un bon panorama de la comarca. Baixem per la carretera que hem seguit amb el cotxe fins al primer revolt (1.300 m), on veiem a la dreta un indicador i un camí amb marques de pintura blanca i verda que s’interna en la petita vall del barranc de la Secleta. Passem per un terreny calcari amb boixos i pastures. La inclinació augmenta gradualment en direcció a un pas evident. Poc abans de ser-hi trobem uns bàlecs (plantes lleguminoses semblants a la ginesta, però d’olor molt més forta) i un petit marge de paret seca. Hem arribat al coll de Fans (1.390 m, 0.25 h). El dolmen és molt a prop, a un parell de minuts. A la dreta conforme hem pujat, travessem un prat i arribem a uns matollars de boixos i ginebres, on un corriol duu al curiós monument megalític, anomenat també de la Barraca del Camp d’en Josepó, de cambra simple. Sembla que va ser aixecat entre el període calcolític i l’edat del bronze (2000-1000 aC).

Tornem al coll de Fans. Baixem en diagonal a la dreta pel prat immediat i girem a l’esquerra per passar sota un mur de pedra seca. El camí ens duu al torrent de la Farga Vella. El seguim uns metres per la vora i a continuació el travessem per un gual una mica relliscós. Després s’enfila en llaçades prop de més murs de pedra. El pendent no és gaire pronunciat, però sí constant. A mesura que ens acostem a Ordèn el camí esdevé més ample. Trobem algun pas amb filferro per al bestiar (no ens oblidem de tancar-lo) i per un tram empedrat arribem a Ordèn (1.490 m, 1.30 h), poblet amb una font i l’església romànica de Santa Maria, molt petita. Enllacem aquí amb el sender local municipal que baixa a Bellver per Anes (vegeu l’itinerari 4). Si ens animem podem pujar, primer per la carretera local i després un vell camí a la dreta, al proper Talltendre (a 15 min), amb la seva església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria. Aquesta població dóna nom als saborosos naps de Talltendre, ben coneguts en l’aspecte gastronòmic i que són avui una denominació d’origen de la nostra comarca.

Seguim el carrer principal d’Ordèn, força pintoresc, i ens desviem per una pista estreta a la dreta vora un altre mur de pedra. Deixem una desviació a l’esquerra (base per pujar a la muntanya de la Carbassa des d’aquí) i baixem suaument en direcció al curs d’aigua que abans hem creuat i que aquí rep el nom de torrent de Pasdéller. El terreny ara és esquistós, dominat per bàlecs i ginebres. Unes llaçades d’inclinació notable ens duen al pas d’Éller (1.550 m, 2.15 h), en un petit bosc de pi roig i un paisatge extens de la Cerdanya. Creuem més endavant els torrents de la Secleta i de les Comes, gairebé sempre secs, i trobem a la dreta una altra pista estreta que baixa a Cortàs pel prat de la Tira, útil per escurçar el recorregut si fes mal temps. Una lleu pujada ens ajuda a atènyer la carena del serrat de les Comes, on enllacem amb una pista més ampla que va a un dipòsit d’aigua. Ja a Valltova (vall de Meranges), amb una bona perspectiva del Puigpedrós al fons, baixem a Éller (1.447 m, 2.45 h), on destaca l’església romànica de Santa Eulària (Santulari en parla cerdana) i uns carrerons ombrívols a l’interior del poble. Per tornar a Cortàs el més pràctic consisteix a seguir la carretera local, estreta i poc transitada, que en una davallada suau ens deixa al punt de sortida (3.15 h).