Cami dels capellans i la fou de Bor

De morfologia cònica i visible des de molts punts de la Cerdanya, del Montcurto es podria dir que és la muntanya sagrada de la solana de Bellver. Alguns experts afirmen que ha estat totèmica i que al seu cim s’hi haurien fets rituals a divinitats precristianes. No sabem què hi ha de cert, però el que sí asseguren alguns habitants de la solana és que la farigola del Montcurto gaudeix d’unes propietats medicinals especials. Aquest petit circuit fóra fàcil de no ser pel descens una mica incòmode al sud de la muntanya i el camí pedregós de l’últim tram. Tot quedarà compensat, però, pel dilatat panorama del cim i el curiós paisatge circumdant.

Sortida: a Bellver, agafem l’N-260 en direcció a Puigcerdà. A 1,2 km trobem una desviació (indicador) a l’esquerra. La carretera local guanya alçària en llaçades i ens porta a Cortàs (4,8 km), on deixem l’automòbil.
Horari: 1.30 h
Desnivell: 190 m
Dificultat: **
Època recomanada: tot l’any (sempre que no hi hagi neu a la zona)

Cortàs (1.340 m) és un conjunt de cases presidides per l’església romànica de Sant Policarp. Des d’aquí es gaudeix d’un bon panorama de la comarca. Sortim del poble per la part baixa, on trobem la Cabanera, un antic camí ramader empedrat que perd altitud entre vegetació de ribera. Per les cabaneres és on abans els pastors i el bestiar es desplaçaven a les pastures d’alta muntanya a la primavera, mentre a la tardor ho feien cap a la plana. Amb l’actual transport motoritzat una gran part d’aquests camins, que són patrimoni historicoartístic, s’ha acabat perdent. També podem baixar, si ho preferim, per la carretera local fins una mica més avall de l’inici del camí del coll de Fans i Ordèn (vegeu l’itinerari 5). Després d’una recta trobem a l’esquerra una desviació senyalitzada amb un pal indicador. Aquí comença el camí d’Olopte. El seguim i al cap de poc enllacem amb la Cabanera. Continuem endavant en direcció a un ample pas proper al peu del Montcurto. Una llaçada ens hi permet accedir.

Situats en aquest coll al camí d’Olopte (1.250 m, 0.20 h), si anem uns metres més enllà podrem albirar Olopte i un panorama excel·lent de la comarca. A la dreta del coll surt un camí, al principi poc definit, que s’enfila en diagonal pel vessant occidental de la muntanya. Pugem entre boixos, argelagues i joncedes amb plantes aromàtiques, especialment farigola, espígol, sajolida i orenga. Una altra característica de la solana de Bellver és la roca calcària, molt antiga (període devonià, era primària o paleozoica), en la qual apreciem l’erosió per carstificació en forma de rasclers (canaletes paral·leles). Albirem a la dreta, al serrat del Bac, unes antigues mines de manganès. Fem un revolt a l’esquerra i atenyem un planell amb bàlecs i herba. Uns senders, a continuació, permeten arribar al cim del Montcurto (1.378 m, 0.50 h), on hi ha una torreta de triangulació i sovint una senyera. Tot i l’altitud modesta, per la seva situació estratègica és un gran mirador de la Cerdanya, sobretot de la solana de Bellver, Valltova (vall de Meranges) i el Puigpedrós al fons. Si ens desplacem una mica a l’est veurem les cases d’Olopte i el riu Duran als nostres peus.

Girem clarament a migjorn seguint uns corriols poc marcats. De seguida augmenta la inclinació en descens. Després d’una petita graonada veiem força més avall un pla amb pastures entre el torrent Llevador i el mateix riu Duran. Procurant evitar les argelagues i parant atenció a les pedres inestables, amb algun pas una mica incòmode, baixem al pla. Aquí trobem un sender no gaire clar que dóna la volta al Montcurto. Si el seguíssim cap a l’esquerra ens portaria en escassos minuts a l’entrada de les estretes coves d’Olopte, dues de les quals (cavitats A i B), bastant llargues. Cap a la dreta, aquest camí pedregós va acostant-se al torrent Llevador i es perd finalment entre rosers i argelagues. Aquí tenim dues opcions: travessar el llit del torrent, generalment sec, i remuntar els pendents de l’esquerra fins a la carretera, o bé continuar vora el torrent, vorejant les gavarreres, fins al camí d’Olopte. Per la carretera o la Cabanera tornem a Cortàs (1.30 h).


Volta al Montcurto