Cami dels capellans i la fou de Bor

Al cor de la pintoresca vall de Pi, Roca Foradada és un dels llocs més emblemàtics del nostre terme municipal i el Parc Natural del Cadí-Moixeró. La seva bellesa, misteriosa i salvatge, es veu afavorida pels boscos d’avets més desenvolupats de la Cerdanya i un paisatge vegetal molt ric. Fins al principi del segle XX la presència de llops a la vall fou notable. Aquest petit circuit, ben assequible, és la millor manera de conèixer la roca i el seu entorn privilegiat.

Sortida: a Bellver, seguim la carretera local de Pi, on agafem a l’esquerra la pista del Pradell (indicador). És de terra, però apta per a automòbils i acostuma a trobar-se en estat acceptable. Després de passar per una pedrera (atenció si hi treballen) arriba a l’Agre (6 km), una àrea recreativa amb font, bancs, taules i un refugi de pastors a prop. A partir d’aquí la pista és d’ús exclusiu ramader i forestal. Aparquem el cotxe.
Horari: 2 h
Desnivell: 340 m
Dificultat: **
Època recomanada: d’abril a novembre

A l’Agre (1.355 m), seguim amunt per la pista. Després d’una tanca metàl·lica fa uns quants revolts i s’enfila pel vessant oriental del serrat de l’Avetosa. Deixem una desviació a la dreta. A continuació la pista esdevé planera. Voregem un contrafort i descobrim al fons el pic de Roca Foradada, que no hem de confondre amb Roca Foradada, a mig caient occidental de la muntanya. Entrem en un bosc d’avets conegut com l’Avetosa (1.480 m, 0.20 h). La part més frondosa queda a l’esquerra, entre la pista i el fons de la vall. Tot i que a la Cerdanya n’hi ha de més extenses, aquesta és una de les més ufanoses, amb avets centenaris entre els quals viuen també exemplars de pi roig i bedoll (anomenats pi rajolet i beç a la nostra comarca). Quan sortim del bosc, Roca Foradada, amb el seu esvoranc, destaca en el paisatge. La inclinació de la pista és moderada mentre ens acostem al torrent de Pi, que travessem per un pont. Un cop creuat fa una llaçada a l’esquerra per guanyar alçària. Arribem així al corral de la Por (1.585 m, 0.40 h), a la dreta, prop del torrent, conegut amb aquest nom per la presència, antany, de llops. Diuen que els pastors i les bèsties que estaven estabulades no hi podien dormir de la por que tenien. Les eugues (egues en parlar cerdà), per defensar els seus pollins, es posaven en cercle per deixar-los al mig i si algun llop s’hi acostava li engegaven guitzes.

Som el peu de Roca Foradada. Voregem la penya calcària per un pas espectacular. El panorama de la capçalera de la vall és sensacional, dominada pels cingles del serrat de la Muga. La pista continua pujant amb inclinació suau i ens porta al torrent de les Colladetes (1.620 m, 0.45 h), que pot estar sec si fa dies que no ha plogut. La pista fa un revolt pronunciat a la dreta. En aquest mateix revolt, a l’esquerra (és possible que hi hagi una fita de pedres), hem de fixar-nos en un petit sender, al principi desdibuixat, que s’enfila amunt, entre pins i boixos, en direcció a Roca Foradada, que ara veiem per l’altre costat. No l’hem de confondre amb un corriol perdedor que segueix de prop el llit del torrent, sinó que ens hem de desviar clarament a l’esquerra, rectes cap a la base de la penya. Al cap d’uns 100 m el sender es va definint i esdevé un camí visible. Travessem una tartera i voregem Roca Foradada. Si la volem travessar pel forat, d’uns 20 m d’alçada per 8 d’amplada i 5 de llargada (sens dubte és un dels forats naturals més grans de Catalunya), hem de remuntar una canal amb pedregar i en 10 min serem a l’esvoranc. Si continuem pel camí, atenyem un collet (1.695 m, 1.15 h) rodejat per una pineda de pi roig amb boixos i ginebres. Des d’aquí veiem Roca Foradada amb les seves dues penyes calcàries i el forat, també assequible en uns 10 min per aquest vessant a través d’uns pendents herbats. A la tardor, els trèmols, les moixeres de guilla, els bedolls i les blades contrasten amb la verdor dels pins i el avets. Tanmateix, la perspectiva del Pradell i la capçalera de la vall és excel·lent.

El sender segueix essent planer i es dirigeix a la serra de Gavarret. Al cap d’una estona enllaça amb un camí ample (1.640 m, 1.30 h). De fet es tracta d’una carrassera, pista oberta on abans els llenyataires hi feien llisca troncs d’arbres. Baixem per aquesta pista cap a l’esquerra. La inclinació és cada cop més forta. Això ens permet ser ràpidament al fons de la vall. Sense travessar encara el torrent de Pi, el seguim per la vora dreta fins que trobem un gual. Llavors el creuem i arribem, per un camí evident, a l’Agre (2 h).


Roca Foradada