Cami dels capellans i la fou de Bor

Aquesta bonica excursió va a un altre indret característic del nostre terme municipal i el Parc Natural del Cadí-Moixeró. La Coma són unes pastures subalpines que es troben en un contrafort de la serra de Gavarret, encarades a la vall de l’Ingla. Prat Sobirà, al peu de la serra de la Moixa i la muntanya dels Estalabards, és un llarg esquenall on arriba el bestiar a l’estiu i que domina les valls de Pi i de l’Ingla, amb un panorama únic del Cadí. Amb un automòbil tot terreny podríem estalviar-nos una hora de pujada seguint l’estreta pista (si no està tancada amb una cadena) que puja a l’Artic des de l’Ingla pel coll Baixer, però no és recomanable, ja que ens perdríem una passejada per un bosc de pi roig amb unes vistes formidables de la vall.

Sortida: a Bellver, agafem la carretera local de Talló i la pista asfaltada que duu a Sant Serni de Coborriu. A partir d’aquí és de terra, però practicable per a automòbils. La pista travessa un congost on es troba, a la dreta, la font del Capellà. Quan sortim del tram engorjat som a l’Ingla de Baix, ja dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Podem deixar aquí l’automòbil, al pla de l’Ingla, davant l’àrea recreativa de la font homònima (10 km).
Horari: 4.30 h (anar i tornar)
Desnivell: 655 m
Dificultat: **
Època recomanada: d’abril a novembre

Sortim del pla de l’Ingla (1.285 m) per la pista, que travessa el riu. No triguem a ser en una desviació on hi ha un monument curiós: una roca foradada per una anella. És obra de l’escultor Ernest Altés i va ser instal·lada pel juliol del 2000, quan l’Ajuntament de Bellver va adquirir els terrenys i les pastures del fons de la vall. El monument és conegut popularment, amb sentit de l’humor, com “el Pearcing”. Deixem la transitada pista de l’esquerra, que va al refugi dels Cortals de l’Ingla i el coll de Pendís, i anem per la de la dreta, més estreta. Creuem de nou el riu i guanyem altitud per l’altre vessant. Passem per cal Serra, casa que encara conserva bé l’estructura. En revolts successius veiem a l’esquerra unes desviacions, per on no anem, i pugem, per inclinació suau però constant, al coll Baixer (1.553 , 0.50 h), amb bon panorama de la vall de l’Ingla. Aquest coll dóna pas a la vall de Gavarret. Travessem el torrent del mateix nom i arribem, després d’una llaçada a l’esquerra, a una gran clariana. Som a l’Artic (1.550 m, 1 h). A partir d’aquí la pista es deteriora i esdevé d’ús exclusiu ramader i forestal.

A l’esquerra de la clariana (indicador) hi ha un camí ample que s’endinsa en el bosc. L’ascensió és forta per una pineda de pi roig i pi negre. Enllacem amb un altre camí ample a la dreta, que ve del coll de la Creu del Barret. La inclinació se suavitza mentre voregem la serra de Gavarret i entrem de nou a la vall de l’Ingla. Passem pel Cremat, una clariana relativament recent, ja que l’any 1986 hi va haver un incendi causat per un llamp. Quan acaba el camí ample veiem a la dreta un corriol costerut que guanya altitud i troba un nou camí que també ve del coll de la Creu del Barret. El seguim cap a l’esquerra, per un nou sector de bosc, i arribem a la Coma (1.830 m, 1.45 h), indret amagat, d’una bellesa especial, amb una petita vall (d’aquí el nom) encarada al coll de Pendís. El bestiar el freqüenta a l’estiu. Hi ha una cabana de pastors que pot servir d’aixopluc si ens sorprèn el mal temps. La font amb abeuradors pot estar seca si fa dies que no ha plogut.

Travessem el prat sense guanyar ni perdre alçària. Quan som al bosc rere l’esquenall que el limita, trobem un sender definit i senyalitzat amb fites de pedres. Bastant planer, voreja el pic de Roca Foradada i s’acosta al pas de les Colladetes. No cal arribar-hi, però és aconsellable fer-ho perquè a l’altre costat veurem la vall de Pi i bona part del sector oriental del Cadí. Passem ara per un lloc obac amb pins negres i avets, mentre anem vorejant una penya calcària destacada a la dreta rere la qual hi ha, precisament, Prat Sobirà. Quan atenyem el torrent de la Coma el camí es desdibuixa, però les fites indiquen la ruta a seguir per la dreta i porten a les grans pastures de Prat Sobirà (1.940 m, 2.30 h), que gaudeixen d’un panorama detallat de la serra de la Moixa, amb l’emboscada muntanya dels Estalabards —ve de talabard, nom que, juntament amb gafet i barset, hom dóna al neret a la Cerdanya— al davant. Val la pena enfilar-se al cim del turó (1.955 m) que domina les pastures, estimbat per l’altre costat, ja que gaudeix d’una vista molt més extensa de les valls de Pi i de l’Ingla. Tornem a l’Ingla de Baix (2 h des d’on som) per on hem vingut.


La Coma i Prat Sobirà