Cami dels capellans i la fou de Bor

Al sud de Bor, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, hi ha camí que s’enfila entre boscos frondosos des de l’altiplà de la Cogulera, pel serrat de la Quera, fins al Mirador i el collet de Font Freda. Gràcies al pas de bestiar, ramaders i algun excursionista, aquest camí, anomenat de les Manrades, encara es conserva. És una sort, ja que transcorre prop de la Carrassera, un ròssec per on feien baixar troncs. Com que pel collet de Font Freda passa la pista que va de Riu de Cerdanya al coll de Pendís, és fàcil que ens hi vinguin a buscar amb automòbil. Tanmateix, aquest recorregut es pot considerar una variant més del GR-107 o Camí dels Bons Homes per fer la travessa de Bellver a Bagà. També podríem tornar a Bor seguint el GR-107-3 (vegeu l’itinerari 13) a la inversa pels Empedrats i el coll de la Peguera.

Sortida: a Bellver, agafem l’avinguda de la Cerdanya i la carretera LP-4033 en direcció a la C-16. A 1 km del poble trobem una desviació a la dreta per anar a Bor, Pedra i Riu de Cerdanya. La seguim fins a la plaça de Bor (3 km), una de les més grans de la Cerdanya.
Horari: 4.15 h (anar i tornar)
Desnivell: 632 m
Dificultat: **
Època recomanada: d’abril a novembre

Situats a la plaça de Bor (1.100 m), deixem a l’esquerra el camí de la cova de la Fou de Bor i baixem per un carrer que va a creuar el rec (torrent) homònim, entre vegetació de ribera. Arribem al rec del Solà i cal Vidal, al barri del Serrat. El carrer esdevé una pista prop d’un mur de pedra i fa un revolt marcat a la dreta. Som al camp de la Farga, amb un bon panorama del poble i la Batllia. La pista voreja pel nord el serrat de la Cogulera i entra en un bosc de pi roig amb boixos i ginebres. En un revolt a l’esquerra veiem un corriol poc marcat que davalla a la dreta. Seguim-lo, ja que ens porta en poques passes als Esterregalls, uns barrancs argilosos de tonalitat rogenca. No gaire lluny albirem el Molí d’en Pons i les cases de Coborriu de Bellver. La morfologia d’aquest indret és causada per l’erosió de l’aigua de la pluja. Tornem a la pista. Uns revolts més, per inclinació moderada, ens duen al capdamunt del serrat, on trobem l’altiplà de la Cogulera (1.280 m, 0.45 h). Hi veiem pastures, tanques de fusta per al bestiar i restes del camí antic. Si deixem la pista uns metres a l’esquerra descobrirem, en un sector desforestat i pedregós, les restes d’un forn de calç. Des d’aquí tenim una perspectiva insòlita de la vall de l’Ingla i les roques de les Esqueres, elevades a l’esquerra del riu.

Perdem una mica d’altitud per atènyer la Collada, pas accessible pels dos vessants. En aquest punt hem de parar atenció per no desorientar-nos. Sense baixar més, agafem un sender poc marcat que va a cercar, per l’esquerra i entre boixos, el llit del torrent que hi ha davant. Aquí comença la Carrassera, que anirem travessant per mitjà de les ziga-zagues del camí de les Manrades. Malgrat que en algun moment sembla que es perdi, si ens hi fixem comprovarem que continua amunt. Al cap d’una estona veiem una roca a l’esquerra: és el roc de la Mare de Déu. Abans hom hi feia una oració de la Mare de Déu de Talló, ja que de pujada es deixava de veure l’església d’aquest poble i de baixada és on es descobria. Uns s’hi encomanaven perquè els protegís (pensem que a la muntanya hi havia salvatgines i bandolers) i uns altres li donaven gràcies perquè es consideraven salvats. Després trobem una tanca de filferro i el camí, més definit, gira a l’esquerra. Hem arribat a la Malesa. Darrere d’aquest tram encara emboscat assolim una clariana dalt el serrat de la Quera: els Pedrons (1.550 m, 1.50 h).

Som al final (o millor el principi) de la Carrassera. Una pista forestal duu a les Ovelles Mortes, una nova clariana entre avets, pins rojos i moixeres de guilla. En un desviació agafem la pista de la dreta, que més amunt gira a l’esquerra, esdevé planera i voreja el ras de la Devesa, damunt el qual hi ha el Mirador. Hi podem arribar per un camí a la dreta, ja molt a la vora del collet de Font Freda. El Mirador (1.732 m, 2.15 h) és un digne complement de l’excursió, amb una vista panoràmica extensa de la plana cerdana i les muntanyes del nord. Una pista baixa, per inclinació moderada, al collet de Font Freda (1.707 m, 2.30 h), que travessa la pista que ve de Riu de Cerdanya. Hi veiem les marques blanques i vermelles del GR-107-3, variant del Camí dels Bons Homes (vegeu l’itinerari 13). Tenim la font Freda a pocs minuts a la dreta seguint aquest mateix camí. Si no hem previst fer cap travessa o que ens vinguin a buscar amb cotxe, tornem a Bor (1.45 h des d’on som) per on hem vingut.