Cami dels capellans i la fou de Bor

Amb la segregació del municipi de Riu de Cerdanya l’any 1998, una bona part del vessant nord del Moixeró ha deixat de pertànyer al terme de Bellver de Cerdanya. La base del refugi dels Cortals de l’Ingla, però, resulta excel·lent. L’itinerari que aquí ressenyem, que va sempre per camins, és el més còmode per assolir el doble cim de les Penyes Altes, sostre de la serra. Tot i l’altitud modesta, gaudeix d’un panorama sorprenent de la Cerdanya i la conca del Llobregat.

Sortida: a Bellver, agafem la carretera local de Talló i la pista asfaltada que duu a Sant Serni de Coborriu. A partir d’aquí és de terra, però practicable per a automòbils. La pista travessa un congost on es troba, a la dreta, la font del Capellà. Quan sortim del tram engorjat som a l’Ingla de Baix, ja dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Podem deixar aquí el cotxe, al pla de l’Ingla, davant l’àrea recreativa de la font homònima, i seguir el sender local senyalitzat que evita els revolts de la pista fins al refugi (40 min). Però també podem arribar al refugi amb automòbil, ja que la pista acostuma a ser practicable per a tot tipus de vehicles (14 km).
Horari: 4.30 h (anar i tornar)
Desnivell: 666 m
Dificultat: ***
Època recomanada: de maig a novembre (amb neu cal dur el material i l’equip adequats)

Sortim del refugi dels Cortals de l’Ingla (1.610 m, guardat, servei complet d’hostalatge, 25 places, tel. 662881151) seguint amunt per la pista. Deixem a la dreta les marques del GR-107-3 (variant del Camí dels Bons Homes, vegeu l’itinerari 12). Unes llaçades entre bosc de pi roig i pi negre duen a la pista de Riu de Cerdanya al coll de Pendís, on també hauríem pogut pujar amb automòbil (a peu 20 min, més 15 min de baixada). Aparquem-lo aquí mateix. Girem a la dreta per aquesta pista i quasi d’immediat ho fem a l’esquerra per una altra de més estreta. L’ascensió és suau fins al coll de Trapa (1.810 m, 0.30 h). Entrem al terme de Riu de Cerdanya agafant la pista de la dreta o una drecera costeruda més a la dreta. Les dues vies duen a un prat carener amb bones perspectives de l’Ingla i el Cadí. La pista continua pel vessant de l’esquerra. Passem per un collet rocós i entrem a les Bagues de Riu, una frondosa pineda de pi negre amb nerets i nabius. Creuem una clariana, des d’on perdem una mica d’altitud, i deixem a l’esquerra una font amb abeuradors. La pista és planera fins a una nova clariana on supera en llaçades un caient rost dalt del qual hi ha un collet. Aquí acaba la pista i trobem els senyals de color taronja del circuit Cavalls del Vent (vegeu l’itinerari 20). Girem a la dreta, mentre veiem a l’esquerra la cabana de Moixeró (útil com a aixopluc si ens sorprèn alguna tempesta), i ens dirigim, per un nou tram planer, al coll immediat. Hem atès el coll de Moixeró (1.972 m, 1.15 h). La font homònima és a 5 min a l’esquerra. Podríem vorejar (ho farem de tornada) el cim de Moixeró seguint el circuit Cavalls del Vent i el GR-150-1 (variant del GR-150 que recorre les carenes del Cadí i el Moixeró, marques de pintura blanca i vermella), amb el qual hem enllaçat, però és recomanable que pugem a aquest proper cim per gaudir d’un paisatge dilatat. Seguim la carena, evitant-ne els obstacles rocosos per l’esquerra, i assolim l’assolim (2.091 m, 1.30 h). Panorama detallat del Berguedà, especialment del Pedraforca i les fondalades de la vall de Gréixer.

La carena, més suau, ens porta a un collet. Voltem un cim secundari per l’esquerra i baixem a un altre pas un xic més profund. Sense deixar la carena, la remuntem per atènyer un nou cim, encinglerat i espectacular, avançat damunt els precipicis meridionals del Moixeró. És el del puig Cubell (2.092 m, 1.50 h), amb vista interessant de la vall de Gréixer i els esqueis calcaris situats al sud de les Penyes Altes. Un curt descens ens deixa al coll del Raset, on enllacem amb el GR-150-1 i el circuit Cavalls del Vent. A la dreta baixa un altre camí que per la canal de la Serp es dirigeix al poble de Gréixer. Entrem un altre cop al bosc i deixem a l’esquerra un sender que planeja cap al coll Marginós. El nostre camí, senyalitzat amb les marques de pintura i fites de pedres, esdevé costerut i evita algunes roques pel vessant berguedà. Superem, ajudant-nos amb les mans, alguns esglaons naturals i ens decantem després pel caient cerdà. Els bosc ens acompanya fins a poques passes del cim, en un contrafort marcat a l’esquerra. El cim principal (l’altre és a 3 min) de les Penyes Altes (2.279 m, 2.30 h) queda a la dreta. Hi trobem un senyal que indica que ens trobem en el vèrtex de les demarcacions provincials de Lleida, Girona i Barcelona. Gaudim del panorama, esplèndid, i tornem per on hem vingut (2 h) seguint el GR-150-1, que voreja per la dreta el cim de Moixeró.