Cami dels capellans i la fou de Bor

Amb 2.809 m, el Bony del Manyer és la muntanya més elevada del terme municipal de Bellver de Cerdanya. L’ascensió pel refugi de Malniu, dins el municipi de Meranges, és la més còmoda, ja que el desnivell a superar és petit. El GR-11 ens portarà fins gairebé al seu doble cim. Podríem fer-ho també sortint del pla de Campllong; el desnivell esdevé superior, però el recorregut és de gran bellesa a través de la vall i l’horari resulta pràcticament el mateix. Si ens ho combinem, els dos itineraris es poden utilitzar per a l’anada i la tornada.

Sortida: a Bellver, agafem l’N-260. Poc abans de Ger ens desviem a l’esquerra per la carretera local de Meranges. Després d’uns revolts passem per aquest poble i Girul. La carretera es deteriora, però és encara asfaltada fins al pla de Campllong i el rec (torrent) de Foguerades. A partir d’aquí es de terra. Si no es troba en bon estat el més prudent és deixar aquí l’automòbil i agafar un camí senyalitzat a l’esquerra que ens duu en 30 min al refugi de Malniu. Si portem un vehicle tot terreny o la pista està bé, acabem d’arribar a l’aparcament del refugi (26,2 km).
Horari: 5.15 h (anar i tornar)
Desnivell: 679 m
Dificultat: ***
Època recomanada: de juny a octubre (amb neu cal portar el material i l’equip adequats)

El refugi de Malniu (2.130 m) és guardat, amb 26 places, i ofereix el servei complet d’hostalatge (tel. 616855535). Seguim les marques del GR-11 (blanques i vermelles) cap a l’esquerra. Aquest sender de gran recorregut travessa els Pirineus des del golf de Biscaia fins al cap de Creus. Voregem l’estany Sec i ens enfilem suaument per uns prats fins que atenyem un llom herbat que dóna accés a la comella del torrent d’Envalls. Deixem a la dreta una estació meteorològica i el camí que puja al cim del Puigpedrós i continuem pel GR-11, que travessa el torrent d’Envalls i voreja un contrafort del turó de Pedradreta. La inclinació s’accentua. Atenyem un collet (2.340 m, 0.30 h) que dóna entrada a la vall de Meranges o Valltova.

Perdem altitud pel bosc de Corniols, una pineda de pi negre amb nerets i nabius. Gaudim d’un panorama detallat del circ d’Engorgs amb les seves muntanyes. El descens dura fins al torrent de Coma Pregona (2.240 m, 0.45 h), en unes pastures amb algun bloc de roca granítica. El camí continua més aviat planer, però passa per un vessant un xic perdedor. Parem atenció als senyals de pintura. Trobem un altre torrent, el del Forat del Bou, amb un bonic salt d’aigua. Anem deixant enrere el bosc. Guanyem altitud en petites llaçades i arribem a un gran replà herbat. El travessem i enllacem amb el camí que ve directament del pla de Campllong per la vall, proper al curs d’aigua del riu Duran. Superem una graonada i descobrim, a l’altre costat del riu, el refugi Folch i Girona (2.350 m, 1.30 h). Creuem el riu per un gual. Una curta pujada ens deixa a la porta del refugi, lliure, aixopluc molt útil si ens sorprèn alguna tempesta. Està equipat amb matalassos, mantes i material de primers auxilis. Hi caben unes 15 persones.

No deixem el GR-11, que supera una altra graonada. L’ascensió és notable per una petita vall fins a un collet a la dreta, on el pendent desapareix. Hem arribar al circ d’Engorgs, ple d’estanys. Els primers que trobem són els dels Minyons o dels Aparellats. Els dos són quasi d’iguals dimensions i formes. Més avall, a la dreta, en veiem d’altres. La inclinació augmenta de sobte per un pedregar orientat al nord que pot estar nevat fins ben entrat el juny (piolet i grampons, llavors, útils). Ascensió ferma i constant fins a la portella d’Engorgs (2.690 m, 2.30 h), amb un bon panorama d’Engorgs, el Puigpedrós i, a l’altre vessant, la vall de la Llosa i Vallcivera. Sobre aquestes valls, al principi la inclinació del terreny és més suau.

Deixem, ara sí, el GR-11 i ens enfilem a l’esquerra per la fàcil carena, que per inclinació moderada ens porta al cim del Bony del Manyer (2.809 m, 2.45 h), format per una acumulació de blocs. Tenim un panorama inigualable del circ d’Engorgs fins al Puigpedrós, a més de la Muga i la tossa Plana de Lles. Descobrim a la dreta, ensotat, l’estany de Calm Colomer (vegeu l’itinerari 19), que també pertany al terme de Bellver. Val la pena acabar d’arribar al cim sud del Bony del Manyer (2.801 m, 3 h), que sembla més alt, seguint la carena. Baixem per un graó esquistós i a continuació avancem per un llom arrodonit. Si no hem pensat fer cap travessa o itinerari alternatiu, tornem per on hem vingut (2.15 h), tot i que, per guanyar temps, podem aprofitar un contrafort pedregós a l’esquerra que ens deixa més avall d’Engorgs.