Cami dels capellans i la fou de Bor

Amb 2.554 m d’altitud, el Comabona és la muntanya més elevada del sector sud del terme municipal de Bellver de Cerdanya i una de les més destacades del Cadí. La ruta d’ascensió més utilitzada, ressenyada en part a l’itinerari 15, surt de Prat d’Aguiló (municipi de Montellà i Martinet), puja al pas dels Gosolans i segueix la carena fins al cim. Es pot fer sense presses en 1.30 h. Però pel nostre terme hi ha dues vies més interessants: la que va pel coll de Pendís, que ressenyem aquí, i la del Pradell de Pi, descrita a l’itinerari 16. Per la seva banda, el cim del Comabona és una de les millors talaies de la Cerdanya. Hi pujarem per un camí ben marcat.

Sortida: a Bellver, agafem la carretera local de Talló i la pista asfaltada que duu a Sant Serni de Coborriu. A partir d’aquí és de terra, però practicable per a automòbils. La pista travessa un congost on es troba, a la dreta, la font del Capellà. Quan sortim del tram engorjat som a l’Ingla de Baix, ja dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Podem deixar aquí l’automòbil, al pla de l’Ingla, davant l’àrea recreativa de la font homònima, i seguir el sender local senyalitzat que evita els revolts de la pista fins al refugi (40 min). Però també podem arribar al refugi amb automòbil, ja que la pista acostuma a ser practicable per a tot tipus de vehicles (14 km).
Horari: 6.15 h (anar i tornar)
Desnivell: 947 m
Dificultat: ***
Època recomanada: de maig a octubre (amb neu cal portar el material i l’equip adequats)

Sortim del refugi dels Cortals de l’Ingla (1.610 m, guardat, servei complet d’hostalatge, 25 places, tel. 662881151) seguint les marques blanques i vermelles del Camí dels Bons Homes per la pista cap a l’esquerra (itinerari 12). A continuació girem a la dreta, però poc després, guiant-nos pels senyals taronja del circuit Cavalls del Vent (vegeu l’itinerari 20), les deixem a l’esquerra per baixar al prat de les Estelles i assolir el coll de Vimboca (1.799 m, 0.35 h). Per la pista que ve de l’Ingla, preferiblement amb un vehicle tot terreny, podríem pujar al coll de Pendís i seguir a peu el GR-150-1 (franges de pintura blanca i vermella) fins al coll de Vimboca (10 min), però ens perdríem el bonic tram de camí per la fondalada del prat de les Estelles. Travessem unes pastures i penetrem de nou al bosc. Pugem a un collet, deixem un corriol a la dreta i quan voltem la roca de la Moixa passem per un tram ombrívol força interessant, amb un petit cingle vertical a l’esquerra. El camí arriba a un clot, fa dues llaçades i ateny la carena, on veiem un prat davant nostre. Som al coll de la Moixa (2.026 m, 1.30 h). El Pedraforca i els primers contraforts del Cadí destaquen al fons.

Continuem propers al fil de la carena, que s’enfila de sobte per la serra de la Moixa. Més amunt la inclinació se suavitza. Entrem en un esclarissat bosc de pi negre i assolim un primer cim, el cap del Pradell (2.216 m, 2 h), que domina alhora les valls de l’Ingla, de Pi i del Bastareny. És un bon mirador justament damunt de Prat Sobirà (vegeu l’itinerari 8). Evitant rocs calcaris, passem pel cim dels Estalabards (2.208 m, 2.10 h), nom que li ve de talabard, mot amb què es denomina el neret (també barset i gafet) a la Cerdanya. Un curt descens ens deixa al collet de les Vaques o Foranca de la Muga, pas abans d’un cingle calcari que voregem per la dreta, a la capçalera de la vall de Pi. Quan ho hem fet enllacem amb el camí que puja de Prat Rodó (vegeu l’itinerari 16), per on van les marques taronja del circuit Cavalls del Vent. Poc després som al pas del Bou, on hi ha Prat Cerdà (2.230 m, 2.40 h).

El camí flanqueja per l’esquerra el serrat dels Terrers a través d’un pedregar a la capçalera de la vall del Bastareny. Guanyant altitud suaument atenyem el pas de Tancalaporta (2.357 m, 3 h). Aquest nom tan curiós ve del fet que abans hi havia hagut una estacada perquè el bestiar dels dos vessants no es barregés; la gent que passava per aquí, obligada a creuar el coll, havia de “tancar la porta” de l’estacada. Descobrim Prat d’Aguiló i la roca del Blancor. Ara voregem per la dreta, en un tram espectacular damunt el feréstec vessant nord del Cadí, el puig dels Terrers. No triguem a ser al coll dels Terrers (2.424 m, 3.10 h). El GR-150-1 voreja per l’esquerra el Comabona, però nosaltres seguim un sender definit que per la carena i amb pendent acusat assoleix l’ampli cim del Comabona (2.554 m, 3.30 h). Hi ha una torreta de triangulació. Gaudim del panorama, ja que ens trobem en un lloc privilegiat. Si no hem previst fer cap travessa o itinerari alternatiu —podríem enllaçar amb l’itinerari 14 al pas dels Gosolans i baixar a Prat d’Aguiló, a 1 h d’on som—, tornem per on hem vingut.