|
Aquest és un dels itineraris menys coneguts per pujar al cim del Comabona. Es tracta d’una ascensió de bellesa i solitud increïbles que passa per uns dels indrets més atractius del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Recorre fins a la capçalera la pintoresca vall de Pi per enfilar-se després a Prat Rodó i el pas de Tancalaporta, sempre per camins definits i, un cop a la carena, senyalitzats. Si ho preparem, podem combinar el recorregut amb el fàcil descens al pas dels Gosolans i Prat d’Aguiló des del Comabona (itinerari 15) o amb el retorn pel serrat de la Moixa al coll de Pendís i el refugi dels Cortals de l’Ingla (itinerari 14). Sortida: a Bellver, seguim la carretera local de Pi, on agafem a l’esquerra la pista del Pradell (indicador). És de terra, però apta per a automòbils i acostuma a trobar-se en estat acceptable. Després de passar per una pedrera (atenció si hi treballen) arriba a l’Agre (6 km), una àrea recreativa amb font, bancs, taules i un refugi de pastors a prop. A partir d’aquí la pista és d’ús exclusiu ramader i forestal. Aparquem el cotxe. Horari: 5.45 h (anar i tornar) Desnivell: 1.198 m Dificultat: **** Època recomanada: de maig a novembre (amb neu cap portar material i equip adequats)
A partir d’aquí hem de parar una mica d’atenció perquè el camí a seguir és poc definit, però si ens hi fixem no el perdrem. Sense la necessitat de creuar el torrent que ens separa del refugi, ens enfilem a l’esquerra per assolir la carena del contrafort que hem vorejat per la pista abans d’arribar als Gónecs. Atenyem un petit llom herbat que baixa d’una penya calcària entre els colls de l’Orri i de Prat Sist. Quan hi som tornem a veure el Pradell de Pi, ensotat, i la capçalera de la vall. En aquest punt descobrim un sender poc costerut que s’interna en una frondosa pineda de pi negre i s’acosta a un altre torrent. Tenim a la dreta, ben proper, el coll de Prat Sist (1.890 m, 1.35 h), on de fet no cal arribar, però mereix la pena una mica d’esforç per anar-hi: la perspectiva que té sobre la vall de Ridolaina, Prat d’Aguiló i el Cadí és única. El camí, encara entre bosc, volta un contrafort del serrat de la Muga, creua un nou torrent i continua vorejant el vessant en diagonal a l’esquerra fins al torrent del Pradell, on trobem una font amb abeuradors. Després de refrescar-nos-hi, remuntem els pendents de l’esquerra, drets però curts, i arribem a unes noves pastures. Som a Prat Rodó (2.100 m, 2 h), paratge impressionant al peu del serrat de la Muga, amb una vista immillorable de la vall de Pi. Deixem un camí a la dreta, que es dirigeix a Prat d’Aguiló pel pla de les Creus, i un altre a l’esquerra, que va a Prat Sobirà, i n’agafem un tercer davant, senyalitzat també amb fites de pedres, que s’enfila amunt. Entrem en un darrer bosc de pi negre i guanyem altitud en llaçades. Ja fora del bosc, en un contrafort del serrat dels Terrers, passem per la font del Tabà, una surgència. Aquí enllacem amb el circuit Cavalls del Vent (vegeu l’itinerari 20). Fem més llaçades entre pedregar fins prop de la carena, on trobem les marques blanques i vermelles del GR-150-1 (itinerari 14). El seguim cap a la dreta i de seguida som al pas del Bou i Prat Cerdà (2.253 m, 2.30 h). Ara només ens resta continuar per l’itinerari 14 pel pas de Tancalaporta i el coll dels Terrers fins al panoràmic cim del Comabona (2.553 m, 3.15 h), vèrtex geodèsic i una de les millors talaies de la Cerdanya, així com del Pedraforca i les muntanyes del Berguedà. Si no hem previst fer cap travessa o itinerari alternatiu, tornem per on hem vingut (2.30 h). |
|
|
|
|