|
La Carbassa és una muntanya elevada, d’inconfusible morfologia dilatada i arrodonida, que es troba entre la vall de Meranges o Valltova i la vall de la Llosa. Situada al sud del Puigpedrós i la tossa Plana de Lles, és visible des de molts llocs de la Cerdanya i el seu cim gaudeix d’un panorama detallat. L’ascensió a l’estiu o la tardor, sense neu, és una llarga passejada exempta de dificultats. Només ens caldrà parar-hi atenció per no despistar-nos entre Talltendre i la coma de Fornos. Un cop a la carena, si no hi ha boira només haurem de seguir-la. Sortida: a Bellver, agafem l’N-260 en direcció a Puigcerdà però quasi d’immediat la deixem per desviar-nos a l’esquerra i seguir una carretera local senyalitzada. S’enfila en llaçades a cal Codolet i per més llaçades al tossal Ras i Ordèn, poble amb un carrer principal pintoresc. Continuem per la carretera fins a Talltendre (8 km). Horari: 6 h (anar i tornar) Desnivell: 1.162 m Dificultat: **** Època recomanada: de maig a novembre (a l’hivern cal portal el material i l’equip adequats)
El camí, més estret, s’enfila per una petita vall, la coma de Fornos, ocupada per prats i boscos de pi negre. Superada una graonada trobem una font i, a la primavera, un estanyol que es forma amb el desglaç de la neu. Contrast de roques, calcàries a l’esquerra i esquistoses a la dreta. Recorrem la coma de Fornos fins al coll de la seva capçalera. Remuntem uns pendents argilosos i arribem al collet de Coma de Fornos (2.220 m, 1.45 h), amb pastures a l’altre costat, al vessant de la vall de la Llosa. Tenim els dos cims del Pelat de Talltendre, que gaudeixen d’un bon panorama, a uns 15 min a l’esquerra. Seguim el camí que va per la carena cap a la dreta. La inclinació és acusada fins al primer cim, que si volem podem vorejar per l’esquerra. És el tossal de l’Amorriador (2.999 m, 2 h). Continuem per la carena de la serra del Reller, amb vistes cada cop més obertes de la comarca, la tossa Plana de Lles i la serra del Sirvent. Sense pèrdua i pel camí, anem superant graonades per prats i alguns rocs esquistosos. Una pujada més ferma ens duu al cim del turó de Clots (2.550 m, 2.30 h), en realitat l’extrem meridional d’un altiplà que hem de travessar. A partir d’aquí la carena separa estrictament les valls de Meranges i de la Llosa. Som a la serra de Coma Ermada. Creuem l’altiplà, on trobem unes estaques de fusta per al bestiar i enllacem amb l’itinerari 18. Uns últims pendents pedregosos, sempre per camí, ens duen al vèrtex geodèsic de la Carbassa (2.738 m, 3.05 h), amb una torre de pedres. Aquest cim està situat en un gra altiplà. Les darreres altimetries, però, donen més altitud al cim nord. Hi anem sense complicacions per l’àmplia carena. El cim nord de la Carbassa (2.741 m, 3.15 h) té un panorama semblant a l’anterior, si bé més minvat per la proximitat del Bony del Manyer. Si no hem previst fer cap travessa o recorregut alternatiu, tornem per on hem vingut (2.45 h). Una bona opció és baixar a Éller (vegeu l’itinerari 18), on ens poden venir a buscar, tot i que des d’aquí també podríem anar a Talltendre seguint a la inversa una part de l’itinerari 5. Una altra és continuar per la fàcil carena fins al Bony del Manyer (a 1 h d’on som) i tornar per l’itinerari 13 a Malniu o al pla de Campllong. |
|
|
|
|