Cami dels capellans i la fou de Bor

L’ascensió a la Carbassa des d’Éller és tan sols una mica més llarga que per Talltendre, però d’una bellesa excepcional. No hi ha cap tram de pujada forta, tot i el desnivell, i és molt recomanable per fer a l’hivern amb raquetes de neu o esquís, ja que el seu risc d’allaus, si no ens apartem de l’itinerari, és mínim. Més de la meitat del recorregut va pels boscos de Narcalís i Meranges. En sortirem al prat d’Olopte per assolir els altiplans superiors i atènyer per aquesta banda els dos cims de la muntanya, miradors extraordinaris de la Cerdanya.

Sortida: a Bellver, agafem l’N-260 en direcció a Puigcerdà. A 1,2 km trobem una desviació (indicador) a l’esquerra. La carretera local guanya altitud en llaçades i ens porta a Cortàs i Éller. Sense entrar-hi (queda a la dreta), seguim la pista de terra que va a Meranges i a la primera desviació a l’esquerra, a uns 700 m del poble, aparquem l’automòbil (7,5 km).
Horari: 6.30 h (anar i tornar)
Desnivell: 1.231 m
Dificultat: ****
Època recomanada: tot l’any (a l’hivern amb el material i l’equip adequats)

Agafem la pista de l’esquerra (1.480 m), que passa pel costat del dipòsit d’aigua d’Éller. Deixem a dreta i esquerra altres desviacions que porten als prats del voltant. La pista es d’inclinació suau, però constant. És possible que trobem una tanca de filferro. Més endavant augmenta un xic la inclinació i arribem al final de la pista (1.590 m, 0.20 h). Tenim a l’esquerra, a poques passes, la captació d’aigües d’Éller. En la mateixa direcció que seguíem surt un camí que penetra en el bosc de Narcalís, amb exemplars de pi roig i pi negre que tenen barbes de caputxí (líquens peculiars que hi creixen en indrets obacs) a les branques. El pendent segueix essent suau. Després d’un tram de bosc frondós superem un petit esglaó i trobem un sector desforestat. Es tracta d’una carrassera, per on feien baixar troncs i que abans era anomenat “El Callejón” pels llenyataires. A partir d’aquí cal parar atenció, ja que el sender es perd una mica. Fixem-nos en la direcció que assenyala una fita de pedres: és la que hem de seguir. Aquest espai indefinit dura molt poc, perquè a uns 100 m, ja dins el municipi de Meranges, enllacem amb la pista que ve del pla de Campllong (1.740 m, 0.45 h).

Seguim la pista, que descriu una llaçada, cap a l’esquerra. La inclinació és molt suau. Travessem un torrent. Veiem al davant, al fons, el Bony del Manyer. No triguem a trobar un camí a l’esquerra (1.780 m, 1 h). Hi anem. Al principi el pendent és pronunciat, però més amunt se suavitza. El camí creua un rec i es decanta cap a la dreta, pel bosc de Meranges. Arribats a una clariana esdevé menys definit i es ramifica, però no hi ha pèrdua perquè no gaire lluny retrobem una branca de la pista anterior (1.980 m, 1.30 h). És la que va a la Roca Escorxada. L’agafem cap a la dreta, per inclinació gairebé imperceptible. Així arribem a una gran clariana després de la qual la pista comença a baixar. Som al pla de Matons (2.000 m, 1.45 h), indret molt acollidor enmig del bosc. Deixem la pista i seguim un corriol a l’esquerra que puja per un altre sector desforestat. Fixem-nos en l’emboscada carena que tenim davant. Desdibuixat pel pas del bestiar, és possible que aquest corriol també es ramifiqui; d’una manera o d’una altra, però, atenyem la carena, des d’on dominen el vessant de la petita vall del torrent de Pasdéller i bona part de la solana de Bellver. Seguim la carena cap a la dreta. El bosc es va esclarissant i al prat d’Olopte (2.250 m, 2.15 h), després d’un nou esglaó, acaba desapareixent. El panorama de Valltova, amb el Puipedrós a la dreta, és formidable.

Fa estona que hem trobat a la carena una llarga tanca per al bestiar. És un bon punt de referència, sobretot en cas de boira. Les estaques de fusta ens indiquen clarament el camí. Pugem per prats i petites graonades, cada vegada més pedregoses, a un avantcim que voregem per la dreta i a continuació un altre que, si volem, també podem vorejar per la mateixa banda. És el turó de Clots (2.550 m, 3 h), a l’extrem meridional d’un altiplà. Sols ens resta seguit l’itinerari 17 fins al vèrtex geodèsic de la Carbassa (2.738 m, 3.20 h) i el cim nord (2.741 m, 3.30 h). Si no hem previst fer cap travessa o recorregut alternatiu, tornem per on hem vingut (3 h). Una bona opció és baixar a Talltendre (vegeu l’itinerari 17), on ens poden venir a buscar, tot i que des d’aquí també podríem anar a Éller seguint una part de l’itinerari 5. Una altra és continuar per la fàcil carena fins al Bony del Manyer (a 1 h d’on som) i tornar per l’itinerari 13 a Malniu o al pla de Campllong.


La Carbassa per Éller