Cami dels capellans i la fou de Bor

La manera més fàcil d’arribar al sostre del terme municipal de Bellver de Cerdanya és per Malniu i Engorgs, seguint l’itinerari 13. Per la vall de la Llosa i el riu de Calm Colomer resulta més dur a causa del desnivell i un sender que de vegades és indefinit, sobretot al final. Però aquesta ascensió és d’una gran bellesa, una de les més atractives que podem fer a la comarca, amb l’al·licient de passar per l’estany de Calm Colomer, l’únic que tenim al nostre municipi.

Sortida: a Bellver, agafem l’N-260 en direcció a la Seu d’Urgell. Sortint de Martinet, girem a la dreta per l’LV-4036 cap a Lles. Passem pel balneari de Senillers i la desviació de Músser, que no seguim. Passem també per Traveseres i més amunt trobem la desviació la d’Arànser, que tampoc no seguim. Quan som a Lles, travessem el poble i trobem a la dreta una nova desviació. Hi anem. Aquesta estreta carretera local, asfaltada, duu a Viliella (20,2 km). A partir d’aquí hem de continuar per una pista de terra, apta per a automòbils, fins a les proximitats de cal Jan de la Llosa (3 km). Uns 100 m abans d’aquesta cada podem deixar el cotxe.
Horari: 6.30 h (anar i tornar)
Desnivell: 1.191 m
Dificultat: ****
Època recomanada: de juny a octubre (amb neu cal portar el material i l’equip adequats)

Cal Jan de la Llosa (1.610 m) és un pintoresc mas habitat de fermes parets de granit. Iniciem el recorregut per un camí empedrat que passa entre aquesta casa i la de cal Diligent. A continuació baixa a creuar el riu de la Llosa per un pont de pedra. Tenim un salt d’aigua a l’esquerra. Poc després enllacem amb un pista que ve de Coborriu de la Llosa, per on va també el GR-107 o Camí dels Bons Homes (marques blanques i vermelles). Agafem aquesta pista cap a l’esquerra. Superem una graonada de roques moltonades (polides a causa del pes del glaç de la profunda llengua glacial que va recórrer, durant uns 30.000 anys, aquesta vall) damunt la qual hi ha les ruïnes del castell de la Llosa (fortalesa medieval estratègica) amb l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Trobem una tanca metàl·lica que impedeix l’entrada als vehicles no autoritzats (la vall és de propietat privada). Per inclinació pronunciada, la pista ateny un replà vora el castell. Ens envolta una pineda de pi negre amb moixeres de guilla (besurts a la Cerdanya), avellaners i bedolls (beços a la Cerdanya). Més endavant el pendent es modera i arribem a la Farga. A penes en queden unes restes. No triguem a ser un gran pla travessat pel riu de Calm Colomer, afluent del de la Llosa. De moment no deixem la pista, que fa unes llaçades a la dreta per superar una segona graonada. A l’últim revolt abans d’aquesta graonada —parem-hi atenció—, tenint el riu de Calm Colomer uns 50 m a la dreta, veiem una fita de pedres i un corriol costerut que s’endinsa en el bosc (1.749 m, 0.50 h).

Seguim aquest corriol. Al principi s’enfila entre els pins negres sense acostar-se al riu de Calm Colomer. Fixant-nos en el seu traç, una mica perdedor, i algunes fites de pedres, guanyem altitud ràpidament. Ascensió ferma i constant pel bosc. Quan en sortim, arribem a una clariana amb un turonet a la dreta (2.190 m, 1.45 h), mentre el riu, sempre a la nostra dreta, el tenim gairebé al costat. Aquest riu és el que marca el límit entre els termes municipals de Lles i Bellver de Cerdanya. A partir d’aquí la inclinació s’atenua i gaudim del paisatge, amb la Carbassa i el roc Negre quasi damunt nostre. La vall que seguim és sinuosa, molt bonica. Descriu primer una corba a l’esquerra, amb un camí ja més definit. No hem de travessar en cap moment el riu. Més amunt, al peu del roc Lliçà, la vall gira a la dreta. El sender passa per unes pastures i supera una graonada rere la qual descobrim l’estany de Calm Colomer (2.585 m, 2.45 h), en un indret d’una solitud que gairebé es pot palpar amb les mans. Aquest estany té una forma que recorda el continent d’Amèrica del Sud. El voregem per la dreta i ens dirigim a la base d’un pedregar esquistós on el camí esdevé indefinit. L’ascensió, no obstant això, és evident: hem d’anar a cercar el pas situat immediatament a la dreta del cim principal del Bony del Manyer. Ferma pujada pel pedregar fins al coll de la carena. Quan hi som, uns minuts de grimpada fàcil ens duen al granític cim del Bony del Manyer (2.809 m, 3.30 h). Bon panorama d’Engorgs i la vall de Meranges. Tornem al coll i per la carena, sense dificultats, assolim l’esquistós cim sud (2.801 m, 3.45 h), amb millors perspectives encara de la Cerdanya i que sembla més elevat que l’anterior. Si no hem previst fer cap travessa (podem continuar per l’itinerari 13 fins a Malniu o al pla de Campllong) o recorregut alternatiu, tornem per on hem vingut (2.45 h).


El Bony del Manyer per l'estany de Can Colomer