| Una
relació històrica
El lligam de Gósol amb la Cerdanya es remunta a temps
ancestrals. El Camí de Cerdanya és molt antic, tot i no tractar-se d’una via
ramadera com la del coll de Pendís, sinó d’ofici, de
traginers, de sometents, de bandolers, fins i tot de músics i,
per suposat, de contrabandistes. El fet que Picasso fes servir
aquest camí per desplaçar-se amb muls a Bellver de Cerdanya en
demostra una utilització més o menys quotidiana, sempre tenint
en compte l’altitud que ateny (2.410 m) i les dificultats de
la neu i el gel durant el període hivernal fins ben entrada la
primavera. L’excursionista Cèsar August Torras, tanmateix, en
la seva guia La Cerdanya,
valls altes del Segre, editada l’any 1924, descriu amb
detall aquest recorregut i empra el present d’indicatiu quan
afirma que és un camí que “acostumen
a seguir els gosolans a peu quan el pas de la montanya no està
privat per les neus”.
Tot i que des de sempre hi ha passat gent en un i altre
sentit, consta en alguns documents que Gósol, durant els segles
XVI i XVII, pertanyia a la reculleta
de Puigcerdà, la qual cosa obligava el sometent d’aquesta
població a acudir a la capital de la Cerdanya en cas de
conflicte bèl·lic, motivat sobretot per les incursions
constants de francesos. Un altre document ens parla de la
participació d’un nodrit grup de voluntaris de Gósol i de la
resta de l’Alt Berguedà, encapçalats per un tal “mossèn
Llorenç”, en el segon setge d’Arsèguel el 1593. Com a
feudataris llavors de la casa d’Alba, els gosolans, ajudats
per bandolers nyerros,
s’enfrontaren amb partides de cadells,
dirigides per Joan Cadell i Solanell, baró d’Arsèguel i
sotsveguer aleshores de la sotsvegueria de la Batllia-Baridà,
amb seu a Bellver de Cerdanya.
En els períodes de pau, i sobretot a partir de l’última
carlinada en el segle XIX, el bandolerisme va anar essent
substituït per les colles de contrabandistes i pels segadors
que es llogaven com a temporers en les diverses cases de la
Cerdanya.
“Sega-me’l
arran”
Els segadors de Gósol travessaven el pas dels Gosolans a
principis de juny. Alguns baixaven a Montellà per llogar-se en
masos del Baridà, però la majoria anaven a Bellver de Cerdanya
i la seva Batllia. Segaven per la plana i avançaven en direcció
a llevant, cap a les terres altes del coll de la Perxa i del
Capcir, a més de 1.500 m d’altitud, on el cereal, sobretot sègol,
madurava força més tard.
Començaven la feina a punta de dia i de fet no paraven
fins a la posta de sol. Sempre segons l’horari solar, a les 7
del matí esmorzaven, a les 10 feien un mos, a les 11 dinaven,
de 12 a 2 feien la migdiada, a les 3 tornaven a fer un mossec i
a les 6 de la tarda sopaven. A les cases bones la criada portava
el menjar als segadors, però en la seva major part, a la
Cerdanya, ho feien la mestressa o les mosses. Si hi havia mosses,
quan s’havia acabat de sopar se solia ballar una estona. Dins
el romancer popular català hi ha un bon nombre de cançons de
segadors. D’aquí ve la frase “sega-me’l arran”.
A cada colla hi havia un cap que la comandava. Les
rivalitats entre els diferents grups eren fortes i tots s’adjudicaven
per a ells la màxima eficàcia en la feina. Els segadors mai no
es canviaven la camisa durant l’estiu, i l’home que al final
la duia més suada i esparracada rebia un premi en reconeixement
pel seu esforç.
El
PR C-124 i la Ruta dels Segadors
Després de la senyalització del GR-107 o Camí
dels Bons Homes a través del coll de Pendís, s’ha marcat
un altre sender de gran recorregut que dóna la volta al Parc
Natural del Cadí-Moixeró, el GR-150, amb una variant al llarg
de tota la carena. Altres GR, com el 3, el 4 o el 7, transcorren
també per l’àrea del Cadí-Moixeró. Per enllaçar aquests
camins s’han marcat diversos senders de petit recorregut (PR).
El fet que des de la tardor passada existeixi el PR-C-124 ha
permès que l’antiga ruta dels segadors, ara, estigui
totalment senyalitzada.
La Ruta dels
Segadors comença a Gósol sortint pel carrer de la Cerdanya
en direcció a Font Terrers (GR-107-150) per arribar al Collell
i les Bassotes. Després, ja estrictament pel PR-C-124, puja
fent llaçades al prat Socarrat i ateny la serra Pedregosa, amb
un gran panorama de la paret N del Pedraforca, la serra d’Ensija
i la fageda de Gresolet. El pendent, a partir d’aquí, esdevé
suau fins al pas dels Gosolans, des d’on es pot anar a la
propera font Tordera o al mateix Comabona, un dels cims més
rellevants del Cadí (2.547 m) i amb una vista sensacional de la
Cerdanya, a uns 30 min seguint el GR-150-1 (variant del GR-150)
per la carena. La cabana dels Cortils, a la capçalera de la
coma del mateix nom, és un aixopluc útil i proper en cas de
mal temps inesperat.
Ja en vessant cerdà, el camí davalla per inclinació
forta al prat d’Aguiló, on hi ha el Refugi Cèsar August
Torras, de la Federació d’Entitats Excursionistes de
Catalunya, guardat a l’estiu i alguns caps de setmana i
llavors amb servei de begudes i menjador. La ruta segueix després
la pista que hi puja des de Montellà fins al coll de l’Home
Mort, on una pista forestal a la dreta i després un camí a
través d’una magnífica pineda de pi negre i pi roig ens
deixa al fons de la Baga de Ridolaina. El camí, ara planer, ens
duu al cortal de l’Oriol i la font Tosca per baixar a les
planes d’Hereus i el pla de Nas. Un cop a Nas, agafem el camí
Vell, amb perspectives formidables de Bellver i la Batllia, i
enllacem amb un vial ramader molt a prop d’Olià (GR-150).
Aquest nou camí ens porta a Pi i Talló creuant el pla. De Talló
a Bellver de Cerdanya només hi ha uns centenars de metres per
carretera asfaltada (GR-107).
L’horari del recorregut és d’unes 7-8 hores. També
el podem realitzar en sentit invers, començant a Bellver de
Cerdanya. El fet de tenir la paret N del Cadí davant nostre és
engrescador i el pas per la vall de Ridolaina resulta molt
gratificant, però caldrà incrementar l’horari en una hora més,
ja que el desnivell esdevé més gran i l’ascensió al pas
dels Gosolans transcorre per un pendent més accentuat. El
Refugi Cèsar August Torras, en aquest cas, ens permetrà fer la
travessa en dos dies.
Una altra opció, molt interessant i recomanable, és fer
l’itinerari en condicions hivernals, amb esquís o raquetes.
Sempre amb bona neu, de Gósol al pas dels Gosolans no hi ha cap
dificultat, ni tampoc per acabar de pujar al Comabona. També és
bastant senzill anar de Bellver de Cerdanya al prat d’Aguiló,
però el tram entre el prat d’Aguiló i el pas dels Gosolans,
tant en ascensió com en descens, és el més delicat. No
obstant això, amb piolet i grampons aquestes dificultats
disminueixen considerablement, tot i que demanen una certa
experiència en alta muntanya a l’hivern, especialment pel gel
i la possibilitat d’allaus.
|
|
Més Informació
Centre Ordenador d’Activitats de Muntanya de Gósol. Tel. 973 37 00 16. A/e: cmuntanya@pedraforca.es
Patronat de Turisme de Bellver de Cerdanya. Tel. 973 51 02 29.
Oficina de Turisme de la Cerdanya. Tel. 972 14 06 65
Àrea Comarcal de Turisme del Berguedà. Tel. 93 822 15 00
Diputació de Lleida. Patronat de Turisme. Tel. 973 24 54 08. A/e: lleidatur@lleidatur.es
Ajuntament de Gósol. Tel. 973 37 00 55
Ajuntament de Bellver de Cerdanya. Tel. 973 51 00 16. A/e: ajuntament@bellver.ddl.net
Parc Natural del Cadí-Moixeró. Tel. 93 824 41 51
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Tel. 93 412 07 77.
Refugi Cèsar August Torras o de Prat d’Aguiló. Tel. 973 25 01 35 - 639 71 40 89
CD-ROM de la Cerdanya. Servei Informàtic de la Papereria Rolland. Tel. 972 88 06 43 www.bellver.org
www.cerdanya.net
www.feec.es
www.lleidatur.es
TORRAS, C.A. Cerdanya, valls altes del Segre. BCN: CEC, 1924.
JOLIS, A. i SIMÓ, M.A. Cerdanya. BCN: Montblanc-Martín, 1957.
VILADÉS, R. i Consell de Redacció de L’Erol. Guia del Berguedà. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, 1985.
SINDREU, J. Gósol. BCN: Edicions Tallaferro, 1988.
FIGUERA, M. Els fills de la terra. Tremp: Garsineu Edicions, 1995.
BROSEL, A i FIGUERA, M. La Cerdanya, tots els cims. Puigcerdà: IEC, 1995.
FIGUERA, M. La Cerdanya, rutes i passejades. Vilassar de Dalt: Sinopsis, 1997.
FIGUERA, M. La Cerdanya, excursions amb raquetes de neu. Vilassar de Dalt: Sinopsis, 1999.
PONS, M., FIGUERA, M. i CARBONELL, J. Eines i feines, vivències a Cerdanya a principis de segle. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 2000.
FIGUERA, M. Guia de la Cerdanya. Granollers: Ed. Alpina, 2000.
|
