al contingut a la navegació Informació de contacte

Els pobles

Bellver de Cerdanya

El cap de terme actual, Bellver de Cerdanya (1.061 m), es localitza sobre un puig anomenat, en època medieval, de Bello Videre o de Pulchro Viso, suposadament coincident amb el dit “puig de Talló”, que domina la Batllia des del seu centre geogràfic. El Segre en transcorre al peu i la població es troba molt ben comunicada, en situar-se a la cruïlla de les carreteres de la baga (LP-4033) i de la solana (N-260). S'ha erigit de forma clara en la segona població cerdana després de la capital, Puigcerdà.Inicialment es trobava fora dels circuits comercials i de pas, atès que Talló era el nus principal de comunicacions (des del Berguedà, a través del coll de Pendís, i per la Via Francisca o Strata Ceretana, que travessa la comarca des del coll de la Perxa cap a la Seu d’Urgell), així com el centre espiritual del territori. Malgrat això, alguns autors situen aquí l’església de "S. Vicenti in Baridano", referenciada el 982. Però fou amb Jaume I quan la població experimentà el seu apogeu, perquè a més d’ordenar que el camí ral procedent de la Seu vers Puigcerdà passés per la població, hi féu construir torres i muralles i hi concedí tota una sèrie de franquícies que en motivaren l'expansió.

panoràmica.jpg

L’explosió del polvorí del castell el 1665, que destruí part de la població, i les contínues guerres francoespanyoles (ocupacions de 1654-1658, 1691-1997, 1701-1713, 1793-1795...), entre altres fets, en desfiguraren en bona part la fesomia original, tot i haver aprofitat la fortificació medieval en diverses ocasions. La recuperació del nucli antic o barri de la Plaça i de les antigues muralles ha conferit a Bellver una monumentalitat que no té parió a la comarca.

Baltarga

Baltarga.jpg

Baltarga (1.080 m), al vessant sud del tossal de Baltarga i a la riba esquerra del Segre, apareix citat com a parròquia —Baltarga— el 891, en el moment de la consagració de la seva església romànica de Sant Andreu. Hom pot veure'n les pintures murals, conegudes com La volta de Baltarga, al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

Beders

Beders.jpgDe Beders (1.085 m), Biterris a l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell, localitzat a la riba dreta del torrent de la Bavosa i al peu del serrat de la Quera, cal anomenar-ne la petita església romànica de Santa Cecília, de la qual s’han recuperat les pintures murals i, a prop seu, la torre de Cadell, casal dels s. XV-XVI, una de les seus del famós llinatge documentat des del 1222, lligat al bandolerisme dels s. XVI i XVII.

Bor

Bor.jpgBor (1.100 m) —Borre a l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell— es troba enmig dels torrents de la Fou de Bor i de la Bavosa, al marge esquerre del Segre. Integra diversos llocs d’interès espeleològic, arquitectònic i gastronòmic, com la cova de la Fou, l’església romànica de Sant Marcel i l’obrador artesà del Tupí de Cerdanya respectivament.

Són conegudes les troballes arqueològiques a la cova de la Fou, que mostren una ocupació des del neolític fins a l'època romana. Aquesta és una cova de renom dins l'espeleologia catalana, formada per una xarxa de galeries amb diversos accessos des de l'exterior: la tuta Gran o boca principal i les tutes Freda, Petita i de Dalt.

Coborriu de Bellver

Coborriu.jpgCoborriu de Bellver o de Talló (1.080 m) —Caputrivo al s. XII— és situat a l’entrada de la vall de l’Ingla, al marge esquerre del Segre, on sobresurt l’església romànica de Sant Serni, on hi hagué un molí. Va ser consagrada, al s. XII, pels bisbes de la Seu i d'Elna (Rosselló), la qual cosa en denotaria la importància com a punt de control del coll de Pendís. És format per quatre masos: cal Pons, cal Palauet, Misserpí i el Molí.

Cortariu
 
Cortariu.jpg

El lloc de Cortariu —Cuartariu al s. XIII— (1.230 m) és format per quatre masos: cal Balma, cal Mallorca, cal Vellaques i cal Quel, que acull l’Associació Aula de Natura Cortariu-Cadí, centre de colònies.

Cortàs

Cortàs.jpgCortàs (1.340 m) —Cortalz— és emplaçat a la solana, entre el riu Duran i el torrent de la Farga Vella, afluents del marge dret del Segre. Domina la vall Tova —part baixa de la vall de Meranges— i és format per un petit nucli de cases i masos presidits per l'església romànica (s. XII-XIII) dedicada a sant Policarp. La parròquia va ésser consagrada l'any 839 pel bisbat d'Urgell.

Éller

Èller.jpg

Éller (1.447 m) —Ellar— és situat a la riba dreta del Duran. El seu nom és d'origen preromà. El petit nucli envolta l'església parroquial (d’origen romànic) de Santa Eulària, la qual té com a característica principal l’absis quadrat.

Nas

Nas.jpgNas (1.225 m) es localitza al sud-oest del municipi, entre les valls de Pi i de Ridolaina, sobre l'anomenat pla de Nas, contrafort septentrional del serrat de l'Avetosa. El seu nom és d'origen preromà. La seva església, dedicada a sant Nazari, no va arribar a acabar-se mai.

Nèfol

Nèfol.jpg

Nèfol (1.250 m). El seu nom té l'origen, probablement, en un gentilici romà. Recents urbanitzacions han tornat a poblar el nucli, encara que estacionalment.

Olià

Olià.jpgOlià (1.090 m) —Olia al segle XIII— és localitzat al sud-oest del municipi, entre Pi i Nas, i mai no va tenir església. El seu nom és d'origen llatí i aniria lligat a un gentilici romà, Olius, associat a un fundus.

Ordèn

Ordén.jpgOrdèn (1.490 m) és situat a la solana del municipi, a la riba dreta del torrent de Capdebou o d’Ulldebou, i ja apareix com a Orden a l'Acta de consagració de la catedral d’Urgell. El seu nom és d'origen preromà. El poble és format per un nucli de cases amb l'església, situada a l'entrada al mateix coll. És romànica i dedicada a santa Maria. Al coll de Fanç, a l’antic camí entre Ordèn i Cortàs, hi ha un dolmen.

Pedra

Pedra.jpgPedra (1.120 m) —Petra— es troba al peu del serrat dels Gats, a la vall de Pedra, amb l'església de Sant Julià dalt d'un esquei rocós que domina la plana de la Batllia. En concret, aquest temple forma part dels exemples de romànic primitiu (segles X-XI) que hi ha a la comarca, amb vestigis de l'edificació original, que va ésser reconstruïda diverses vegades (una de les quals pel mateix comte Guifré el Pelós al final del segle IX). L'origen del seu nom és llatí.

Pi
Pi.jpgA ponent, Pi (1.080 m) —Pinum el 982—, situat a l’esquerra del torrent del mateix nom, és la segona població del terme en importància. Antigament havia format municipi amb Nèfol i Cortariu (segle XIX) i avui gaudeix d’una administració pròpia en tractar-se d’una entitat municipal descentralitzada. Hom en destacaria la bellesa de la vall. S’hi conserven restes del castell. Al s. XVII, A. Peguera és senyor de les valls de Pi i de Vilella i al s. XVII es documenta la baronia del mateix nom. El seu nom és d'origen llatí. L'actual parròquia de Santa Eulàlia és d'origen romànic, però va ésser reformada quasi completament al segle XVIII.

El Riu de Santa Maria

El Riu de Santa Maria o de Talló (1.030 m) —villa Sancta Maria el 982— és situat a la plana de la Batllia, molt a prop de Bellver, travessat pel riu que li dóna nom. El seu origen es troba en un establiment de població al costat d’una cruïlla de camins tan important com era Talló.

Sant Martí dels Castells

Sant Martí dels Castells.jpgEl llogaret de Sant Martí dels Castells (1.000 m), a la plana, s’aixeca encimbellat en un penyal a l’entrada del congost que separa la Batllia i el Baridà, a l’extrem de ponent del terme, en un lloc de defensa estratègic. Hi ha la ruïnes del castell de Sant Martí (castrum Sancti Martini), documentat el 1050, que anà unit als de Miralles i de Queralt. El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò i més tard es considerà lloc reial. A l’interior del castell es troba l’església romànica de Sant Martí dels Castells, que antigament fou parròquia i que ocupa la meitat est de l’edifici.

En altre temps fou un minúscul municipi amb alcaldia pròpia. Fins fa relativament poc era un enclavament gironí en terra lleidatana.

Santa Eugènia de Nerellà

Santa Eugènia.jpgSanta Eugènia de Nerellà (1.060 m) —dita Neriniano a l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell— presenta la particularitat del seu campanar de torre llombard —únic de sencer a la comarca—, amb una acusada inclinació que va implicar un costós treball de refermança per part de l’equip que va consolidar la torre de Pisa (Itàlia). L'origen del nom Nerellà estaria en el gentilici romà Nerellianos, que l'associaria a un fundus.

Santa Magdalena

Santa Magdalena de Talló (1.230 m) és situada a la serra del mateix nom, a llevant del municipi i a la riba esquerra del Segre. Recents urbanitzacions l’han tornada a poblar, encara que estacionament.

Talló

Arc de sant Marti Tallópetit.jpgTalló (1.060 m) és un petit nucli de forta tradició històrica tant per ser un lloc capital de culte com sepulcral, pel seu aplec i com a seu d’una canònica agustiniana (Sancta Maria Tollonensis). Actualment Santa Maria de Talló és l’exemple més monumental del romànic cerdà. Recentment s’hi han fet noves troballes arquitectòniques i arqueològiques que destaquen una ocupació important de l’indret en època baix imperial romana. El seu nom antic, Tollone, hom creu que faria referència a un lloc de pagament d’impostos en aquell moment, consolidat pel posterior establiment de l’ardiaconat i principal parròquia de la Cerdanya.

Va ésser capital de la Batllia i la seva església és coneguda com la “Catedral de la Cerdanya”, per ésser refugi dels bisbes de la Seu i ardiaca de la Cerdanya. Romànica, és la més gran de la comarca i consagrada a la Mare de Déu de Talló. El campanar quadrat, rematat amb una llanterna octagonal, és del s. XVI.

Al voltant de Talló es conserva una de les tradicions més ancestrals i boniques de la comarca: l’aplec i els seus ballets, que se celebren cada Dilluns de Pasqua Florida, amb elements clars que denoten que ha estat des de sempre un important lloc de culte a la mare terra, reforçat posteriorment amb el cristianisme per l’establiment del culte a la Mare de Déu de Talló, trobada segons la llegenda a la font, propera a Talló, davant de la qual es fa l’aplec. La talla policromada de la Mare de Déu sembla datar del s. XIII i és l’única conservada a la comarca, ja que no va ser traslladada a un museu forà o destruïda durant el 1936 com les altres marededéus de la Cerdanya sota administració espanyola, la qual cosa remarca la forta devoció que hi ha envers ella.

Talltendre

Talltendre.jpgTalltendre (1.579 m) és situat a la solana de Bellver, al peu del turó de la Llacuna. El seu topònim podria tenir l'origen en un gentilici romà associat a un fundus: Taltennar. La seva església romànica és dedicada a sant Iscle i a santa Victòria. És conegut per ser la denominació d’origen d’un tipus de nap de gran qualitat.

Vilella

Vilella és un petit nucli situat al sud de la vila de Bellver de Cerdanya.