al contingut a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

Municipi de Bellver de Cerdanya

El terme municipal de Bellver de Cerdanya és un dels més extensos de la Cerdanya, amb 98 km², integrat per 21 nuclis i una població total de 2.080 habitants censats.

La seva gran extensió li permet assolir, per la baga, la carena del Moixeró (2.276 m a les Penyes Altes i 2.554 m a Tancalaporta o Comabona), i a tramuntana, per la solana, el bony del Manyer (2.815 m). El curs hídric principal i central és el Segre, al qual aflueixen, pel sud, el riu de Santa Maria o riu de l’Ingla i els torrents de la Bavosa, de Riell, de Pi, de Carcades, de Ridolaina i de la Fou de Bor; i pel nord, els torrents d’Anes, d’Ulldebou i de la Farga Vella, a més del Riu Duran amb un dels seus afluents, el Llevador.

És el municipi cerdà que integra una major superfície del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, a causa de la gran extensió que ocupa hom pot trobar-hi des de la vegetació pròpia de la ribera del Segre i dels prats de dall fins als ecosistemes subalpins. Així, a la solana trobem un estatge montà amb roure martinenc als vessants potencialment no conreables, seguit en altitud pel carrascar i, després, un pis subalpí de pi negre. Hom hi troba clapes de pinassa als costers orientals. En canvi, a la baga se succeeixen el roure, el pi roig i el pi negre juntament amb alguna avetosa. A la vall de l'Ingla destaca una de les poques fagedes existents a la comarca, malgrat que està força esclarida i barrejada amb avet. Així mateix, les restes de flora fòssil són testimoni d'un antic llac miocènic en el que ara és la Batllia.

Va pertànyer a la vegueria de Cerdanya fins al 1716, i des de llavors fins al 1833 al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-1813, en què fou del departament del Segre, francès. Des d'aleshores és de la província de Lleida.

És format pel nucli de Bellver de Cerdanya, que és la capital del municipi, i 20 nuclis agregats: Baltarga, Beders, Bor, Coborriu de Bellver o de Talló, Cortariu, Cortàs, Éller, Nas, Nèfol, Olià, Ordèn, Pedra, Pi, el Riu de Santa Maria, Sant Martí dels Castells, Santa Eugènia de Nerellà, Santa Magdalena, Talló, Talltendre i Vilella.

Alguns altres nuclis actualment reduïts a l'existència d'un mas o bé despoblats, arruïnats o desapareguts són: Envalls (Envals al s. XIII), Vidrola, Beliu, Grassantul, la Bescort i Corts.