BERRUGUERA

Avui en dia, després de conèixer la toxicitat d'aquesta planta, no es recomana el seu ús per via interna i s'ha donat més rellevància per tractar problemes cutanis i externs, com ara les berrugues.

Si es trenca la tija en surt un làtex de color groc carbassa. Aquest làtex és el que es fa servir aplicat tòpicament per a les berrugues.

Des de l'època de la Grècia Clàssica, el seu ús es basava en tractar nombroses malalties amb finalitat mèdica. Té unes propietats antiespasmòdiques, purgatives, sedants, antimicòtiques, colerètiques i s'utilitza per tractar malalties com: ansietat, asma, càlculs, còlics intestinals, èczemes, estrès, insomni, problemes gàstrics, tinya, úlcera, berrugues, etc.

També s’havia fet servir donant la planta a les gallines malaltes.

Principis actius amb contingut d’alcaloides.

Anomenada també celidònia o herba de les orenetes, la berruguera és una planta de fins a un parell de pams d’alçada i flors de color groc. Creix a les vorades i parets humides.

Recepta:

Un cop tallem la tija, surt un làtex groguenc-taronjós que s'aplicarà directament sobre la berruga, entre 2-3 cops al dia, fins que aquesta desapareixi.