ESPERNALLAC
Santolina chamaecyparissus
Nom comú: espernellac, santonina, camamilla borda i botja, però molt coneguda com a camamilla de Maó. És una espècie mediterrània, de la família de les compostes, que es fa a les solanes.
L'espernallac té propietats digestives, aperitives, carminatives, antiinflamatòries, antiespasmòdiques, emmenagogues, estrogèniques, vermífugues, antifúngigues, antisèptiques.
I està indicada per trastorns menstruals, trastorns de la menopausa, inapetència, espasmes gastrointestinals, flatulències, paràsits intestinals, conjuntivitis i faringitis.
Les parts emprades són els botons florals.
Les formes d’aplicació de l'espernallac són en infusió, decocció, decocció per rentats, banys locals, col·liris i tintures. Com a curiositat, la planta cremada o bé bullida s’usa com a aromatitzant. I intervé en la preparació de la ratafia.
Antigament era tradició posar-ne un ram al mig del sembrat per deturar les pedregades.
Potencialment tòxica.
Fórmula de l'espernallac per a la vista cansada
Ingredients: Espernallac i flors de saüc
Preparació: Una cullerada sopera per tassa d’aigua. Bullir dos minuts, deixar que reposi i filtrar. Mullem unes compreses o peces de cotó fluix amb la infusió i fem suaus copets sobre els ulls tancats, canviant de tros de cotó fluix o compresa quan canviem d’ull.