HERBA DE SANT MARC
Tanacetum Vulgare
Noms vulgars: tanarida, herba de Sant Marc, herba cuquera, herba remuguera, talarides, tanacet o tanarides.
Propietats abortives, amargant, antibiòtica, antidiabètica, antiespasmòdica, antiinflamatòria, antioxidant, antisèptica cutània, antivírica, aperitiva, carminativa, depurativa, fungicida, insecticida, mucolítica, repel·lent de cargols i llimacs, repel·lent d’insectes ,sedant ,sudorífica tònica digestiva. Ús humà tradicional com a antihelmíntic.
A causa de la seva toxicitat actualment esta prohibida la venda i l´ús intern.
Dita d'abans:
En la medicina popular de Cerdanya el seu ús era exclusivament veterinari. Hom preparava una decocció de les summitats florides i es donava al bestiar gros com a digestiva (quan els costava pair).També com a laxant o purgant. Hi havia una dita: Aigua de tuca i tanarida torna el bou de mort a vida.
«La tanarida tot mal esquiva», diuen a la Cerdanya. I quan amenaça una tempesta, les dones més devotes exclamen: «Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara, no em deixeu».
Usos antics:
Les flors posades en vi o en llet expulsen els cucs intestinals. També cremaven la planta per fer fum i tranquil·litzar les abelles mentre es remenaven els ruscs. Collida durant la lluna plena del mes d’agost té més virtuts. Passant-ne brases sota el bressol d’un infant fa que aquest creixi sa i alegre.
També s’havia fet servir com a laxant i purgant i coadjuvant del postpart.
La tanarida és una planta de fins a tres pams d’alçada, de la família de les compostes amb uns capítols florals característics de color groc. Es fa a les vores dels camins.
