PEÒNIA

L'origen del seu nom és en honor a Peó, el metge dels déus en la mitologia grega.

Aquestes espècies són natives d'Euràsia, especialment de la Xina, on és una planta gairebé sagrada.

S'ha de tenir en compte, que els pètals de la peònia només s'han de recollir quan és plena (aconsellable abans que caiguin). També és important conservar el seu color, per tant, s'han d'assecar immediatament i mantenir-los en un lloc fosc i sec.

Les arrels, en canvi, es colliran a la tardor. Es netegen, es tallen en trossos petits i s'assequen a l'ombra o en una habitació ben ventilada (sempre s'usarà si està seca).

Té unes propietats anticonvulsionants i antiinflamatòries.

En medicina popular, s'utilitza per rampes, espasmes, epilèpsia, gota, sedant i analgèsic molt eficaç.

Recepta antiga: Ungüent d'arrel de peònia:

Es posa a coure al foc durant 1 hora. Seguidament, es barreja greix de gallina vella i arrel seca triturada en proporcions iguals.

Un cop estigui tot ben calent, es col·locarà i s'envasarà.