RUDA

No és una planta autòctona de la comarca tot i que forma part de la nostra cultura, ja que des de l'edat mitja se li atribuïen poders protectors, plantant-se a gairebé tots els jardins i cases perquè fossin protegides. Seguint aquesta superstició, s'ha posat a l'entrada d'aquest jardí. A la Grècia i Egipte antics s'utilitzava per provocar l'avortament, per estimular la menstruació i enfortir la vista.

Té alt contingut en Vitamina C, però a causa de la seva toxicitat actualment el seu ús no és recomanable. Antigament s’utilitzava amb finalitats terapèutiques i supersticioses:

- L'ús més comú era avortiu.

- Posar-la sobre el front per calmar el dolor de cap.

- Insecticida natural i repelen de gats

- Posar-la a l'aigua del bany per captar protecció i per atreure persones del sexe contrari.

- Penjar-la al coll per allunyar les bruixes.

- Remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tenir una discreta activitat contraient l'úter.

- Beneficiós sobre la paret vascular, un tractament indicat en cas de varius, edemes i problemes del retorn venós.

- També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.

- La seva olor característica era utilitzada com a loció antiparasitària per a polls i xinxes, i en homeopatia per a la tendinitis.

- De les summitats florides bullides amb oli se’n servien fregant el ventre com a coadjuvant del part.

- També deien que allunyava les serps.

És una planta d’un verd grisós de fins a tres pams d’alçada de la família de les Rutàcies.