TARONGINA

Hom fa servir les fulles o les summitats florides. Principis actius: oli essencial. Té també flavonoides i tanins.

No s’aconsella en l’embaràs i la lactància.

Un dels seus principals usos és en forma tòpic accelerant la curació de les ferides, granellades, picor, èczemes i enrogiments de la pell. Unes gotes de tintura elaborada a força de tarongina permeten regular els nivells de pressió arterial, ja sigui en cas d'ansietat o pacients hipertensos.

També es pot usar en situacions de molèsties intestinals, ja que permet regular la digestió, reduir la distensió abdominal i prevenir còlics intestinals. Així mateix, actua com un protector hepàtic i afavoreix la secreció de la bilis.

Un altre ús que se li dóna en aquesta planta és el poder sedant per calmar cardiopaties d'origen nerviós, insomni, ansietat i estrès. Útil contra l’estrès, l’angoixa i els espasmes gastrointestinals. A la Cerdanya s'ha usat com a antigripal. De la mateixa manera actua com a analgèsic en casos de migranya, dolors menstruals, contraccions musculars,...

Antigament, aquesta planta era utilitzada per fabricar "aigua del Carmen", una poció digestiva utilitzada, segons la tradició, com a xarop per preservar la joventut.

No obstant, un ús freqüent i habitual actua sobre la funció cerebral, millorant la concentració i memòria durant l'estudi.

Planta aromàtica de la família de les labiades que trobem plantada a les vores dels horts i que s’escampa amb facilitat. Fulles romboïdals d’aroma cítrica. El seu nom procedent del grec fa referència a l'abella mel·lífera, en al·lusió al nèctar de les seves flors que atreu gran quantitat d'insectes.

Recepta Tintura de Tarongina:

Per elaborar la tintura posarem a macerar la planta 40 dies al sol i serena en una ampolla de vidre.

Per tant, contindrà mitja ampolla d'alcohol (graduació 30-40), com per exemple, vodka i l'altre meitat les fulles i flors.

És recomana ingerir-ho durant una novena (9 dies), una cullera al matí i l'altra a la nit, de mida cafè al dia.