ULMÀRIA

Ús tradicional de les summitats florides en infusió per al mal de ventre i per al mal de cap. Pel contingut en flavonoides es fa servir com a diürètica.

Té vitamina C i hom creu que té una acció analgèsica i antireumàtica.

En embaràs i lactància no està establerta llur seguretat.

Per a ús intern, es recomana només fer infusió. Una tassa al dia sol ser suficient. Més, podria fer baixar massa la pressió. En canvi, per a ús extern, es pot aplicar la planta tendra picolada, o bé fer-ne banys amb la decocció (10 minuts). Les fulles i les arrels s’han emprat per aromatitzar begudes alcohòliques (cervesa, licors, vi).

L’oli essencial extret de les flors és molt aromàtic, però podria provocar hemorràgies estomacals. Les fulles es conserven en bossetes per fer olor. La rel mastegada alleuja el mal de cap. De les arrels se’n treu un tint negre; i de les fulles joves un tint groc clar.

Curiositats: el nom d’ulmària li ve de la similitud de la rugositat de les fulles amb les de l’om (Ulmus). El nom de filipèndula segurament li ve de les moltes arrels fines com a fils que emergeixen, com si en pengessin, del rizoma. El nom del famós medicament “aspirina” deriva del nom que linneé va donar a aquesta planta, ja que de les flors se n’extragué per primera vegada l’àcid acetil salicílic, que és l’ ”aspirina”.

Herba blanca, coneguda també com a Reina dels Prats i filipèndula, amb fulles alternes i inflorescències d’un blanc crema. Creix fins a un metre d’alçada i es fa als marges dels prats.

Recepta Ulmària:

Infusió de la planta (fulles i flors): 2 culleradetes en una tassa d’aigua, arrencar el bull i deixar reposar 5 minuts abans de colar. No superar, en tot cas, 30 gr de planta seca per a les infusions, al dia. Arrel: remullar-la en aigua 6 hores, després escalfar l’aigua fins que arrenqui el bull, i deixar reposar abans de colar, només 2 minuts.