VIANCA

A Cerdanya l’ús tradicional era en infusió per fer gargarismes per al mal de coll. Ús com a antihipertensiva però pel seu contingut d’alcaloides en desaconsellen el seu ús en via interna.

És coneguda la idea que va prendre cos durant l'Edat Mitjana de la mà del famós metge Paracels, segons la qual les propietats terapèutiques de les plantes estaven marcades o predissenyades pel Creador. Així, la morfologia d'una planta podia donar indicis dels quals podien ser les seves virtuts medicinals, exemple d'una fulla en forma de cor, unes taques que recorden els bronquis del pulmó malalt, unes llavors en forma de ronyó, etc.

L'extraordinària capacitat d’enraigament de les tiges de la vinca, que es "lliguen" a la terra amb insistència i "persistència" va suggerir el seu nom; aquest prové del llatí vincire, que significa unir, lligar, enllaçar, encadenar..., i aquesta característica va difondre la creença que la vinca era màgica, ideal per a elaborar filtres d'amor; van existir ritus en què les dones d'edat de casa utilitzaven els suposats "senyals" d'aquesta planta, per saber si anaven a ser protagonistes d'un feliç matrimoni.

Posseeix propietats medicinals, com ara l'hipotensiva, l'hemostàtic (hemorràgies nasals, genives...), antidiarreic, útil en la regulació de les vies gastrointestinals, astringent, antiinflamatori , tònic, aperitiu, anticatarral, antianèmic, depuratiu i antidiabètic. També és adequat en afeccions de les vies genitourinàries.

És una planta perenne de fulles oposades i lluents amb flor d’un blau-lila, molt boniques. Tiges reptants de fins més d’un metre. Li agrada créixer a l’ombra dels arbres en sòls amb un grau d’humitat. Aquí a la Cerdanya, tot i ser poc abundant, la podem trobar a llocs d’ombra i humits.

Recepta de decocció:

Utilitzada popularment per a retirar la llet a les mares lactants. Es bullen 16 gr de flors i fulles en 1 litre d'aigua; es prenen 2 tasses diàries.