La Font de Talló

Seguint la tradició de les llegendes de les Verges trobades, la versió religiosa que motivaria la celebració de l’Aplec, es deu al fet que, un pastor estava amb les ovelles i una d’elles començà a rascar el terra. Encuriosit, el pastor s’hi acostà i acabà de desenterrar una Mare de Déu ocultada en temps de conquesta musulmana. D’allà en brollà aigua i al seu honor s’hi edificà l’ermita de la Font de Talló. I hi ha qui diu que la seva aigua té propietats medicinals.

Cada dilluns de Pasqua se celebra l’Aplec de Talló, on s’hi ballen els ballets i les corrandes i s’hi canten caramelles i els Goigs a la Mare de Deu de Talló. És tradicional que aquest dia, el pas de Bellver cap a la Font de Talló s’escurci el camí passant per uns camps situats a la falda de Monterròs. Sembla ser que porta sort i afavoreix que hi hagi bons cultius en aquell camp. Un any, el propietari es negà en rodó permetre el pas pel seu tros i tingué molt mala collita. Des d’aleshores, mai més no s’hi oposà. 

També es diu que abans sols podien ballar els fadrins nascuts al poble (les noies podien ser de fora). I un dia, un foraster es va entestar a ballar-los tant sí com no i llavors uns mossos el van llençar a una sèquia.

Es tracta del relat característic d’una marededeu trobada, llegendes popularitzades durant els segles XV-XVII que segueixen un patró similar. Les danses estan estretament lligades a ritus antics a la Mare Terra i a la fertilitat, creença refermada per la tradició dels “Ballets de Talló”, on parelles surten del poble ballant tot creuant els camps fins a la font.Fonts:

Textos de Marc Bernadas, Jordi Padró i Olga Llobet per l’exposició estable ‘Bellovidere’, del Centre de Talló. I del llibre de Manel Figuera Abadal,” La Batllia de Bellver, 30 indrets llegendaris”.