al contingut a la navegació Informació de contacte

La Reina de Bor

La Fou de Bor

esclop.jpg

A la cova de la Fou de Bor hi vivien les Encantades, dones d’aigua que troben en aquest refugi aquós i feréstec el seu hàbitat natural. Diuen que, un dia, la reina de les Encantades anava de part, i en tornar-se difícil, va acudir a assistir-la la llevadora de Bor. En agraïment, la reina va donar-li a triar entre un esclop de mel ple d’or i un esclop d’or ple de mel. La llevadora va triar l’esclop d’or ple de mel, i en marxar es va rentar les mans al riu. L’endemà va descobrir amb desencís que l’or de l’esclop s’havia tornat mel… I va sentir una veu profunda que li deia, “si haguessis triat l’altre esclop, la mel s’hagués tornat or; i si no t’haguessis rentat les mans al riu, ara tot el què tocaries es tornaria or”.

 

llegenda reina de bor.jpg

 

Una altra de les històries que s’expliquen de Bor ens parlen de que fa molts anys, una porquera va agafar la millor truja de casa seva a la sala gran de la cova de la Fou de Bor. L’animal s’estava afartant de faves seques que rajaven de la roca. Aleshores va sentir per tota la sala una melodia misteriosa i molt dolça, amb una veu que li deia que podia omplir de faves la falda del davantal si li venien de gust. La porquera ho va fer i tot just tocar la roca les faves se li van tornar monedes d’or. Quan el fill de l’amo va saber que la porquera feia l’olor d’or, se’n va enamorar i els dos decidirem que el dia del casament matarien la truja per treure-li el tresor que devia dir a la panxa. Però a la panxa de la truja només hi havia una advertència: “No ho vulgueu tot perquè no tindreu res. No entreu mai a la cova si voleu ser feliços”. Així ho van fer i van convertir la seva casa en la més bona del poble.

cova-fou-de-bor_01_01.jpg

La cova de la Fou de Bor té 3.265 m de recorregut en un entramat de galeries en què és fàcil perdre’s, i que s’inunda fàcilment quan plou molt. Segurament aquestes característiques expliquen la ubicació en aquest indret de llegendes sobre encantades o dones d’aigua, éssers mitològics molt presents en contes i llegendes ambientats en muntanyes i boscos, sempre femenins i sempre vinculats a l’aigua -rius, rieres, estanys, gorgs...-.

 

Entre els habitants de Bor, als més petits se’ls explicaven llegendes relacionades amb la Fou, a fi de mantenir-los lluny de la cova. Es deia que estava habitada per una bruixa nua que atemoria aquells que gosaven endinsar-s’hi, provocant-los greus malalties i fins i tot la mort, per l’esglai. D’altres afirmaven que l’aire no era respirable o bé que la gent es perdia dins del laberint de túnels subterranis.

Fonts:

Textos de Marc Bernadas, Jordi Padró i Olga Llobet per l’exposició estable ‘Bellovidere’, del Centre de Talló. I del llibre de Manel Figuera Abadal,” La Batllia de Bellver, 30 indrets llegendaris”.