Nyerros i Cadells

Conta una llegenda recuperada per Joan Amades que la dama del castell de Nyer i la de la Torre de Cadell de Beders eren germanes i totes dues esperaven un fill. Al mateix temps, en el més cru de l’hivern, hi havia dues germanes captaires que també estaven en estat. Les germanes captaires, sense saber-ho l’una de l’altra, van trucar a la porta del castell de Nyer l’una, de la Torre de Cadell l’altra, i en comptes de rebre almoina van ser foragitades. La captaire de Nyer va maleir la dama: en comptes d’un fill tindria 7 garrins; la de la Torre de Cadell feu el mateix i pronosticà que la dama tindria 7 cadells. Arribat el moment, les captaires van donar a llum un nadó cadascuna. El mateix dia la dama de Nyer va infantar set nois que eren mig garrins mig persona, i la germana de la Torre de Cadell tingué també set nois mig cadells. Mai hi va haver estima entre els catorze cosins, uns es reien dels altres i menyspreaven llur meitat de bèstia.

Els de Nyer deien que valia més ésser garrí que cadell, ja que la carn del porc arreu és cercada i estimada, mentre que la del gos és immunda i menyspreada. Els de la torre de Cadell replicaven que s’estimaven més ser cadells que garrins, perquè els gossos, per la seva lleialtat i fidelitat, arreu són considerats i estimats, mentre que els porcs a tothom els té per bruts. Amb el temps els fills de les captaires es van afiliar un a cada bàndol tot atiant l’odi i la discòrdia entre els fills de les dames, que havien mort de tristesa i de vergonya.

La Catalunya del segle XVII-XVII es dividia en dues faccions antagòniques de bandolers: els Nyerros i els Cadells. El país va ser l’escenari d’un ingent bandolerisme, fenomen que va culminar el primer terç del s. XVII afavorit per la crisi econòmica, social i política de la societat catalana. En aquest moment, el descontent de les classes populars en un context d’augment demogràfic i encariment de la vida conflueix amb la formació de bàndols nobiliaris disgustats amb la pèrdua de poder econòmic, especialment en entorns de muntanya: nyerros i cadells, originaris de terres ceretanes, representaran interessos enfrontats en tot el Principat.

Trobem una altra llegenda relacionada amb al torre de Cadell i les malediccions. Segons aquesta, la jove de la casa es negà a donar almoina a una captaire  trobava  que anava amb els seus fills i li va dir que en comptes de criatures semblava que portes una bandada de cadells. La captaire li respongué que si portava una bandada de cadells, ella els pariria. Quan la senyora va anar de part tingué set cadells. L’home els va estimar com si fossin els seus fills, tant que la dona es va engelosir i va manar que els matessin. Transcorregut un temps, la senyora tingué set filles. Es va quedar amb la primera i ordenà a la llevadora que ofegués les altres sis al riu. Quan la pubilla va complir els setze anys organitzà una gran festa, amb molts convidats, entre els quals la captaire, ja vella, que havia maleït la senyora. Aquesta va fer tornar les sis germanes ofegades al riu. L’home, llavors, va tallar el coll a la seva dona i de la sang en van sortir set cadells. Pau Montellà va publicar el 1886 el drama teatral La torre dels cadells, basant-se en aquesta segona llegenda.

Fonts: Textos de Marc Bernadas, Jordi Padró i Olga Llobet per l’exposició estable ‘Bellovidere’, del Centre de Talló. I del llibre de Manel Figuera Abadal,” La Batllia de Bellver, 30 indrets llegendaris”.