Sant Nazari i l'origen de Nas
El mirador de la vall
Diuen que l’origen del poble de Nas es deu a Sant Nazari, que era un jove molt ben plantat. El mal era que el jove se’n vanava, de tal manera que Déu el va castigar i li va fer créixer tant el nas que tothom en feia escarni. Penedit, se’n va anar al bosc a fer penitència i Déu el va premiar concedint-li el do de parlar amb els ocells. Un dia que al poble s’havia calat foc, Nazari el va apagar amb la seva capa i va ser arrel d’aquest fet que la gent del lloc va decidir anar viure amb ell: així va néixer el poble de Nas, que retia homenatge al de Nazari. I encara avui, és invocat contra els focs i els incendis. Sembla que amb el temps el seu nas va tornar a ser normal i va ser llavors quan va decidir retirar-se al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, als peus del Canigó.
L’origen del topònim Nas és preromà i hauria sigut Anàs antigament. Sembla que es tracta d’un lloc habitat des de molt antic, on hi havia hagut una església dedicada efectivament a Sant Nazari, que mai es va acabar i encara hi ha una Font, també molt antiga, d’on brolla aigua procedent del Serrat de l’Avetosa, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, i és que justament Nas és un dels punts d’accés al Parc. En aquesta font hi destaca un safareig molt bonic. Per Nas passa el camí que antigament unia Bellver amb Gósol i que actualment es coneix com la Ruta dels Segadors. A l'entrada de Nas hi ha un mirador, situat a la muntanya del Serrat de Nas, des del qual s'hi pot observar gran part de la Cerdanya.
Font documentals: Marc Bernadas, Jordi Padró i Olga Llobet per l’exposició estable ‘Bellovidere’, del Centre de Talló. Llibre de Manel Figuera Abadal,” La Batllia de Bellver, 30 indrets llegendaris”.