Esglésies Romàniques
Introducció: El Romànic a la Cerdanya
El Romànic de la Cerdanya està mancat de grans obres i presenta un conjunt força unitari d'edificis de dimensions reduïdes on sobresurten exemples com l'antiga canònica de Santa Maria de Talló.
La renovació arquitectònica del segle XI implantà a la Cerdanya les formes llombardes de caràcter molt simple, tan pel que fa a la concepció formal i decorativa com a la tecnològica i tipològica; la qual provocà nombroses construccions mancades de decoració. No obstant això, certs elements decoratius purament llombards, com les arquacions cegues, són força corrents a la comarca.
Aquesta tendència perdurà fins a la fi del segle XII, que es caracteritzà per una continuïtat i per la reforma d'alguns edificis. Es substituiran les anteriors cobertes amb bigues de fusta per voltes de canó fetes d'obra i es reforçaran els paraments amb arcs formers. Igualment, es produeix un perfeccionament i un refinament en el treball de la pedra, que produeix uns paraments amb carreus ben escairats així com un canvi dels motius ornamentals amb presència d'escultura a les portalades i les finestres. Aquesta escultura ha sobreviscut en estat molt fragmentari, però hom hi pot observar unes constants temàtiques que oscil·len entre l'ornament vegetal i la figuració animal i humana.
Les representacions religioses són, bàsicament, en talla de fusta i es centren en la Mare de Déu i el Crist en Majestat. El culte al crucificat s'estén entre els segles XI i XII, però no perdurarà, la qual cosa ha motivat que pocs hagin arribat fins avui; no així el culte a la Mare de Déu, la devoció a la qual ha estat estesa a totes les esglésies de la comarca fins als nostres dies, fet pel qual moltes imatges han pogut conservar-se. EL tipus iconogràfic d'aquestes és força unitari, des del segle XII fins al segle XV. Els frontals d'altar són un altre element característic de la nostra comarca encara que pocs es conserven, la major part està en museus o col·leccions privades. Es conserven pocs vestigis de pintura mural "in situ", principalment a la Cerdanya sota administració francesa, encara que recents restauracions d'edificis a la Cerdanya sota administració espanyola està proporcionant noves descobertes.
El Romànic al Municipi de Bellver de Cerdanya
En el municipi de Bellver de Cerdanya hi ha una mostra molt representativa del romànic de la Cerdanya, amb 14 esglésies repartides per tot el terme.
Basílica de Santa Maria de Talló
És la primera església de la Cerdanya citada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del segle X. Pren el nom del "pagus Tollonensis" (primitiva divisió del territori) en els segles X-XI. Des del segle X hi habitava una comunitat canonical agustiniana i del segle XIII al XVI fou centre de l'ardiaconat de la Cerdanya. És l'exemple més monumental del romànic cerdà. Església de nau única, presenta un absis central del segle XI ornat amb arcuacions llombardes a l'exterior. Cal destacar els contraforts exteriors en forma de semicolumna, poc habituals en l'arquitectura romànica catalana. La sagristia, que formaria part del transsepte, conserva una porta i una finestra de doble esqueixada, romàniques. Aquestes i la porta de migdia han estat recentment localitzades, juntament amb un conjunt de tombes antropomorfes al seu exterior. La porta principal, que conserva la ferramenta original, s'obre al mur de ponent. La façana presenta un ull de bou flanquejat per dues finestres i una petita espadanya de doble ull al capdamunt. La remodelació més important va tenir efecte en el segle XVII, quan es va afegir el porxo de l'entrada i la torre del campanar. S'hi venera una bella talla romànica del segle XIII.
Coneguda a la comarca com "La Catedral de la Cerdanya", va ser declarada bé d'interès cultural el 1993.
Església de Sant Serni de Cobarriu
Va ser nomenada per primera vegada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell en el segle X i consagrada de nou el 9 de maig de 1137.
Saquejada en els segles XII i XVIII i restaurada l'any 1967, conserva la seva estructura original.
És un edifici del segle XII, de nau única i absis semicircular, amb dues finestres de doble esqueixada amb l'arc de mig punt i una decoració constituïda per una corona de cartel·les motllurades en forma de tor. La porta és a migdia. En una pedra del muntant dret hi ha gravat el bust d'un orant.
La capella, al mur de migdia, va ser afegida en el segle XVII juntament amb una altra al mur de tramuntana, de la qual resten senyals a la paret.
Església de Santa Eugènia de Nerellà
La parròquia de "Neriniano" és esmentada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del segle X.
De l'antiga edificació romànica només resta el campanar en forma de torre, un dels únics campanars de torre romànics que es conserven a la comarca i l'únic que es conserva sencer. Consta de quatre cossos separats per frisos amb arcuacions cegues d'estil llombard. El tercer cos presenta grans finestrals en arc de mig punt a cada cara. Té un important desplom d'1,25 m aproximadament que li confereix un caràcter propi i que fa que se la conegui com "la Torre de Pisa de la Cerdanya".
Va ser declarada monument historicoartístic nacional el 1984.
Església de Santa Eulàlia de Pi
La menció més antiga la trobem l'any 1003 en el testament de Bernat, vescomte de Conflent. Formava part del "pagus Tollonensis".
La data de 1775, que figura a la llinda de la porta d'entrada oberta a la façana de ponent, correspon a la data d'una profunda reforma de l'església. De l'antiga, encara se'n conserven les façanes oest i nord. Era un temple del final del segle XI o del principi del XII, d'una nau amb l'absis a llevant.
Al sud s'alça un campanar de torre molt modificat.
Capella de Sant Martí dels Castells
La primera documentació de l'església es troba en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya l'any 965. La capella donà nom al castell adossat ("castrum Sancti Martini"), que formava part de la línia de defensa que els comtes de Cerdanya tenien a la frontera amb el comtat d'Urgell.
Construïda a l'interior del castell, amb volta de canó lleugerament apuntada, l'església ocupa la meitat E de l'edifici i està concebuda com una sala destinada a ús religiós. La paret de llevant, que la separa de l'estança central, presenta una finestra d'esqueixada recta.
Fruit d'una reforma posterior, a la façana sud hi trobem una porta que possibilita l'accés directe a l'església.
Capella de Sant Mamet d'Anes
La primera referència segura és de l'any 949.
És una capella, construïda, segons els indicis, a mitjans del segle XII. Conserva l'estructura original i no té cap cos afegit. De planta trapezial, coberta amb volta semicircular i encapçalada per un absis rodó. Les finestres són de doble esqueixada. El campanar, reconstruït l'any 1987, és d'espadanya de dos ulls. La porta és oberta a migdia. Es troba dins d'una propietat privada.
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre
La primera documentació la trobem en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del segle X com a "Sancti Aciscli de Talltendre" i formant part del "pagus Tollonensis".
És una església del segle XII, d'una sola nau i de planta rectangular amb un absis semicircular, llis a l'exterior i amb dues finestres de doble esbiaixada. Presenta una petita torre campanar, fruit d'una restauració posterior.
El portal, de pedra calcària vermella, presenta tres arcades en gradació, l'última de les quals simula una llinda i un petit timpà refós.
Església de Santa Maria d'Ordén
Al segle X no apareix a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell com a parròquia, sinó com a referència geogràfica: "Taltemar ver Orden". Va ser una església filial de Talltendre fins a l'actualitat, que depèn de Bellver.
Presenta una nau amb l'absis semicircular i una porta a migdia. El frontispici té un ull de bou i acaba amb una petita espadanya. L'edifici va ser reconstruït al segle XVIII seguint la tradició romànica, per la qual cosa l'adscripció a aquest moment és posada en dubte per alguns experts.
Església de Santa Eulàlia d'Éller
Esmentada per primera vegada com a "Ellar" en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del segle X, formava part del "pagus Ollorbitensis".
D'origen romànic, està molt modificada. Es tractaria d'una església de nau única encapçalada per un absis semicircular substituït per un de quadrat i coberta per una volta de canó apuntada. Als murs laterals s'hi van afegir capelles, i el campanar es va reconstruir en forma de torre de defensa.
Al MNAC se'n conserva un Crist Majestat policromat, del segle XII.
Església de Sant Policarp de Cortàs
Va ser nomenada per primera vegada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell en el segle X i consagrada de nou el 9 de maig de 1137.
Saquejada en els segles XII i XVIII i restaurada l'any 1967, conserva la seva estructura original.
És un edifici del segle XII, de nau única i absis semicircular, amb dues finestres de doble esqueixada amb l'arc de mig punt i una decoració constituïda per una corona de cartel·les motllurades en forma de tor. La porta és a migdia. En una pedra del muntant dret hi ha gravat el bust d'un orant.
La capella, al mur de migdia, va ser afegida en el segle XVII juntament amb una altra al mur de tramuntana, de la qual resten senyals a la paret.
Església de Sant Andreu de Baltarga
Consagrada com a parròquia el 891 pel bisbe d'Urgell. És un edifici del segle XI d'una sola nau encapçalada per un original absis semicircular amb finestra de doble esqueixada amagat darrere de construccions modernes.
Una remodelació al final del segle XVIII li va afegir dues capelles comunicades entre elles per un arc i cobertes amb volta de pedra d'arestes. També s'hi va afegir una torre campanar.
El frontal de l'altar romànic, d'una gran qualitat pictòrica, es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC, Barcelona) i les pintures de la volta del segle XII es conserven al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.
Església de Sant Julià de Pedra
Citada per primer cop com a "villa Petra Ranesindo", l'any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, formant part del "pagus Tollonensis".
D'origen possiblement preromànic, és una església de planta trapezial, d'una sola nau, amb l'absis semicircular precedit d'un espai presbiteral a manera de transsepte. La part més antiga que es conserva és el mur nord de la nau (segle X-XI).
En el segle XII s'aixeca l'absis, amb una finestra de doble esqueixada i dues absidioles laterals inapreciables des de l'exterior. Antigament havia tingut una porta a migdia que va ser substituïda, en el segle XVII, per l'actual a ponent. Presenta campanar d'espadanya de dos ulls.
Fou restaurada per la Generalitat de Catalunya i el 1984 declarada monument historicoartístic nacional.
Església de Santa Cecília de Beders
És mencionada amb el topònim de "Biterris" en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del segle X i en l'Acta de consagració de l'església de Sant Andreu de Baltarga el 891.
Les successives reconstruccions han respectat l'estructura original de l'època romànica.
És un edifici auster del segle XII, de nau única coberta amb estructura lleugera de fusta a doble vessant. La porta d'entrada és a la façana nord, conseqüència d'una reconstrucció moderna. EL petit campanar d'espadanya és d'un sol ull.
Església de Sant Marcel de Bor
Esmentada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell en el segle X, amb el nom de "Borre".
Edificada a la primera meitat del segle XI, originàriament constava d'una sola nau encapçalada per un absis semicircular que, a l'exterior, presentava quatre faixes verticals de pedra tosca que dividien el mur en cinc panys.
En el segle XVIII va ser modificada i engrandida amb dues capelles laterals que formen creuer, i un porxo al mur de ponent aixopluga la porta d'entrada. El campanar és d'espadanya de dos ulls.